diumenge, 30 de setembre de 2012

I'm a hopeless wanderer

And in the dark I have no name

so leave that click in my head

and I will remember the words that you said.

Hopeless Wanderer - Mumford and Sons

dimecres, 26 de setembre de 2012

Nous paisatges


No es tracta de que tot vagi a poc a poc per poder-ho controlar. Ja ho vaig dir fa unes setmanes que no, les emocions no s’han de dosificar. O vaig dir el contrari? Ai, ara no ho recordo. La qüestió és que a vegades fa tant vent que és igual com de bé t’hagi quedat el cabell després de la dutxa matinal. És igual si trobes un aixopluc en un bar, perquè les parets acabaran tremolant. Estarem ben acompanyats i intentarem acompanyar igual de bé. Que canviaran els paisatges de Barcelona i se’ns tornarà a fer evident que sabem molt poc de tot. I de nou quin plaer. A més a més, si entrem en una botiga on podem comprar cent llengües vermelles a dos euros, després anem a casa per compartir una cervesa mentre a fora comença a ploure, i al cap d’una estona entra la tardor com llum, només ens quedarà que somriure. No?

dilluns, 24 de setembre de 2012

Conspiració

Que aquesta Mercè passa i jo ni ho diria. El museu s’ha omplert de colors i demà encara n’esperem més. La tardor ha arribat entre xafogor i encara falta temps per poder començar a gaudir de les fulles, les castanyes i les bufandes. Camino amb son i amb el cabell despentinat. Que aquest setembre és il•lusió i vertigen i sensació de que faltaran hores d’ara en endavant. I potser a vegades els d’e-cristians estaran just davant dels de l’associació de gais i tot ens semblarà molt estrany. Potser la gent es seguirà creient que els maies van morir-se de set. Així, tots a la vegada. I que les piràmides van ser construïdes amb la força dels esclaus. Res, tonteries. Un dia ens despertarem i ens diran que tot era mentida. Que el Sol no està al centre del sistema planetari i que Copèrnic tan sols va ser un altre participant de la conspiració científica-racional. I més ens valdrà creure que podem fer servir més del 10% de la nostra capacitat cerebral com feien els nostres avantpassats. Que segur que les coses anirien millor i ens ho passaríem pipa per allà a dalt en el pla astral.

diumenge, 23 de setembre de 2012

Una hora i vint minuts

Hojas secas de otoño giraban en tu alma.

                                                              Pablo Neruda 



Les quatre estacions (tardor) - Antonio Vivaldi

divendres, 21 de setembre de 2012

Gira que gira


Per aquesta zona sempre hi ha activitat. La setmana passada que si la Diada, aquest cap de setmana que si la Mercè. Al Passeig Lluís Companys mai paren de construir escenaris musicals i casetes efímeres. És com viure al mig de la festa constantment. I m’agrada estar aquí. M’agrada el llit on dormo i la llum que em desperta. L’habitació encara està a mig fer però és que a vegades no hi ha temps de res. Pocs matins són de despertar mandrós i de cafè tranquil a la sala d’estar mirant per la finestra. Però avui sí. Avui he descobert que això que fan els protagonistes de Mi vida en 65 minutos no és tan estrany. Mirar com la rentadora renta és sorprenentment addictiu. No ho hagués dit mai. I així passa el matí.

dimecres, 19 de setembre de 2012

Cercle

Et prens a glops les meves llàgrimes i em devores el riure. Com vols que accepti el quadrat si tot és mar, poesia, xocolata i música? 


dissabte, 15 de setembre de 2012

Anem


Let's go
                let's go
                               let's go
                                             let's go
                                                           let's go
                                                                        let's go
                                                                                      let's go
                                                                                                    let's go
                                                                                                                  let's go
                                                                                                                                 let's go...



Wet - Sean Rowe

dimecres, 12 de setembre de 2012

Conec el silenci

     You tell me that silence
is nearer to peace than poems
but if for my gift
I brought you silence
(for I know silence)
you would say
      This is not silence
this is another poem
and you would hand it back to me.

Gift - Leonerd Cohen


     Em dius que el silenci
s'aproxima més a la pau que els poemes
però si com a regal
et portés silenci
(perquè conec el silenci)
diries
      Això no és silenci 
això és un altre poema 
i me’l tornaries.

Regal

diumenge, 9 de setembre de 2012

Vents de tardor

Avui és diumenge i com a bon diumenge he pensat que hauria de menjar arròs. Sí, un arròs així fet en una paella malgrat no sigui, ni s’hi assembli, a una bona paella. I és clar que no m’ha sortit del tot bé, només faltaria. Ara per ara les meves capacitats culinàries són molt limitades i es tracta d’això: d’anar provant sense por i perquè ve de gust. He arribat a casa i totes les finestres estaven obertes; bufa un vent de tardor. Aquí davant ja està l’escenari muntat per l’11 de setembre i jo que encara no sé què serà de mi aquest dia. Que no ho tinc clar, que no ho sé, que estic desencantadaper mil i una raons. Com per exemple que aquesta setmana ens assabentem de que Eurovegas se’n va cap a Madrid i quina alegria! Però poques hores després ja ens han donat la notícia de que a Tarragona es farà l’espectacular Barcelona World, amb una modesta inversió de 4’5 mil milions d’euros. I això no ve del centre, no, no...aquests són els nostres. 

dissabte, 8 de setembre de 2012

Trencar el silenci

- Què mirem?

- El darrere de les parpelles.

divendres, 7 de setembre de 2012

Arribar

"A partir de cierto punto en adelante no hay regreso. Es el punto que hay que alcanzar"

                                                                              Franz Kafka

dilluns, 3 de setembre de 2012

dissabte, 1 de setembre de 2012

Les quatre parets

Diuen que és la meva última nit a casa. Ma mare li diu a mon pare que em faci tornar les claus i ell diu que faran una barricada perquè no pugui entrar. Jo no me’ls crec. A més, l’habitació nova està buida. Té un escriptori i un llit i una prestatgeria i un armari. Però no té llibres ni pòsters ni roba ni cartes ni fotografies ni papers per tot arreu. Que encara tornaré algun dia per poder-me despertar sota aquella finestra de cel blau i pluja gris. Tornaré per escoltar tots els secrets que les quatre parets encara no m’han dit. I tornaré perquè sí, perquè és meva i està viva de mi. Això sí, segueix la paret granate i, amb el setembre, torna aquí també.