dijous, 25 d’octubre de 2012

Diversitat

La vida transcorre entre petons publicats, udols de poetes i piles de roba per rentar.

dimecres, 24 d’octubre de 2012

Inevitable

A la feina també deixo els armaris oberts.

diumenge, 21 d’octubre de 2012

Segueixo escollint

No. Let me have this dust, 
these pale clouds dourly lingering, these words 

moving with ferocious accuracy 
like the blind child's fingers 

or the newborn infant's mouth 
violent with hunger 

No one can give me, I have long ago 
taken this method 

whether of bran pouring from the loose-woven sack 
or of the bunsen-flame turned low and blue 

If from time to time I envy 
the pure annunciation to the eye 

the visio beatifica 
if from time to time I long to turn 

like the Eleusinian hierophant 
holding up a single ear of grain 

for the return to the concrete and everlasting world 
what in fact I keep choosing 

are these words, these whispers, conversations 
from which time after time the truth breaks moist and green.



                                                       Cartographies of silence (8) - Adrienne Rich


No. Deixa’m aquesta pols,
aquests núvols pàl•lids que en l’ombra persisteixen, aquestes paraules

que es mouen amb ferotge precisió
com els dits del nen cec

o la boca de la criatura recent nascuda
furiosa de gana

Ningú em pot donar, ja fa temps
que vaig adoptar aquest mètode

de grans caient del sac mal teixit
o de la flama del gas blau al mínim

Si de tant en tant envejo
les pures revelacions a la vista

la visió beatifica
si de tant en tant anhelo tornar-me

en el hierofant eleusini
que aixeca una simple espiga de gra 

per tornar al món concret i immortal
el que en realitat segueixo escollint

són aquestes paraules, aquests xiuxiuejos, converses
de les que una i altra vegada irrompen la veritat humida i verda.

                                                       Cartografies del silenci (8) 

dissabte, 20 d’octubre de 2012

Ambició

Una taula petita, les bones amigues, la cervesa de casa, la nostra llengua amb les nostres paraules que miren ben lluny.

dilluns, 15 d’octubre de 2012

Perquè mataràs monstres per mi

Quan tots els petits

                                                perquès

                                                          es transformen en un únic

                                                                               incondicional.



Un día en el parque - Love of Lesbian

dijous, 11 d’octubre de 2012

Tarannà

La gent dirà que és el tarannà. Però no, no és pas això. Es tracta de que durant la tardor plou més i aleshores et trobes tornant a casa caminant sota un plovisqueig poc agradable, però és igual perquè és de nit i t'estàs mullant els peus mentre escoltes una cançó que sembla que estigui feta per aquest precís moment. És clar que no. La cançó ja hi era i durant l'hivern, la primavera i l'estiu també plou. Però ja m'enteneu, és EL moment. No pot passar una tardor sense parlar de que ja hi comencen a haver parades de castanyes. No pot passar sense parlar dels dies que cada vegada s'acaben més aviat i les fulles que canvien de color. No, no es tracta del tarannà. La qüestió és respectar-la, repetir els seus tòpics però perquè cada any ens semblen una mica nous. Que si pluja i castanyes i granates i dies curts i tardes de manta i mandarines i nostàlgia. Què hi farem? És el que hi ha.

diumenge, 7 d’octubre de 2012

Mentida núm. 15

Sóc incapaç de deixar-me de mossegar les ungles.

divendres, 5 d’octubre de 2012

dilluns, 1 d’octubre de 2012

Nits de sol

Quan la lluna il·lumina el despertar.