dimecres, 30 de gener de 2013

Tremola

Amanecí sin ella.
Apenas si se mueve.
Recuerda.

(Mis ojos, más delgados, la sueñan.)

¿Qué fácil es la ausencia?

En las hojas del tiempo
esa gota del día
resbala, tiembla.


El día - Jaime Sabines

dilluns, 28 de gener de 2013

Passejar

Escriure històries sobre la ciutat en blanc.

I què fàcil és rellegir-les. 

divendres, 25 de gener de 2013

Coses que m'agraden

M'agraden els migdies de divendres.
M'agrada l'oficina de la Mònica.
M'agrada l'amanida feta amb una mica de carinyo.
M'agrada que sigui l'hora del cafè.
M'agrada estar a tretze graus al sol.
M'agrada celebrar el dia d'avui.

Nevertheless, life is pleasant, life is tolerable. Tuesday follows Monday; then comes Wednesday. The mind grows rings; the identity becomes robust; pain is absorbed in growth. Opening and shutting, shutting and opening, with an increasing hum and sturdiness, the haste and the fever of youth are drawn into service until the whole being seems to expand in and out like the mainspring of a clock. How fast the stream flows from January to December! We are swept on by the torrent of things grown so familiar that they cast no shadow. We float, we float…

The Waves, Virginia Woolf
[Harcourt, 1978] 


[Calendari Impedimenta 2013]

dimarts, 22 de gener de 2013

Vitalitat

La vida en la tierra sale bastante barata.
Por los sueños, por ejemplo, no se paga ni un céntimo.
Por las ilusiones, sólo cuando se pierden.
Por poseer un cuerpo, se paga con el cuerpo.

Y por si eso fuera poco,
giras sin billete en un carrusel de planetas
y junto a éste, de gorra, en un torbellino de galaxias,
en unos tiempos tan vertiginosos
que nada aquí en la Tierra llega ni siquiera a moverse.


Wislawa Szymborska (versos del poema Aquí, traducció de Gerardo Beltrán i Abel A.   Murcia Soriano)

diumenge, 20 de gener de 2013

Cel obert

Et pour qui maintenant le ciel s'était ouvert
Cherchaient encore le bout où finirait le monde

Pierre Reverdy (versos del poema Voyages sans fin)


Y para quienes ahora el cielo estaba abierto
Buscaban aún el límite donde terminaría el mundo

                                      Traducció de Guillermo F. Rojano (Viajes sin fin)

dimecres, 16 de gener de 2013

Sentit comú

Et vindrà de gust sortir corrent de classe per agafar una bici amb el seient fet pols i baixar sense parar fins a casa, on t’espera un suc de taronja que potser ajuda a espantar els mocs i una sopa que bufa fora el vent del dia. Ara ja has après a dormir amb samarreta de màniga llarga i penses que potser així pararan els constipats i les angines, mira que és bàsic, fàcil i lògic, tot plegat. Però bé, la lògica, el sentit comú dels quals tothom parla tant no està fet per a tothom. Hi ha qui ens certs moments agafa el camí més llarg per tornar a casa, qui desfà un bon pam de bufanda malgrat poder esmenar l’error fàcilment, qui agafa dos llibres al sortir de casa, tot i que pesin, perquè un ja s’està acabant, qui dóna mil voltes en comptes de nou-centes norant-nou, i qui decideix tenir fe cega en un GPS i acaba fent un viatge de 1450 quilòmetres des d’Erquelinnes fins a Zagreb, d’anada i de tornada. Si és que hi ha gent per tot.

dilluns, 14 de gener de 2013

Capes i capes

Continuaba ahondando el pico, ahora en un nuevo estrato, y el día era un suplicio pero el suelo estaba más fresco allá abajo, tenía su propia respiración. La tarea de taladrar capas parecida a taladrar la ilusión del yo para luego descubrir que no había núcleo alguno, solo las capas.

Tierra, David Vann
[Mondadori, 2013]

dimarts, 8 de gener de 2013

Les Reines i la llum




Para que duermas bien.

[Dibuixos: Gràcies mar]

dissabte, 5 de gener de 2013

Desperta en la nit

Un camell d'orient - Manel

divendres, 4 de gener de 2013

El gust de la cervesa

Aquell va ser un dia de silenci despullat i mirada de reüll.

dimecres, 2 de gener de 2013

Peixos

Me desentendí de todo, puse del revés la red de mi yo y dejé que todos los peces desesperados se escabulleran.

Algún día este dolor te será útil, Peter Cameron 

[Libros del Asteroide, 2012]

dimarts, 1 de gener de 2013

En companyia

Com a bloc, aquest 2013, no puc desitjar gaire cosa més que les paraules que, sigui el dia que sigui, contenen esperança, i aquelles que arriben amb compte gotes però amb una proximitat alarmant. No desitjo res més que la companyia d'una valenciana que es mou entre mil mons, i la d'una catalana que omple les seves paraules d'un somriure murri. Vull, cada dia, els petits detalls que respira la noia de la regalèssia, i les noves perspectives que ens revela una ballarina que balla ben lluny. Em deixaré portar per les ones d'una mar en etern moviment, i intentaré trobar aquell fons negre que a vegades no apareix. Que durant tot l'any no faltin mai les paraules que tant em fan riure de la meva veïna, i els secrets tan ben amagats del misteri aquàtic.  Que jo us segueixo, i jo us compartiexo.