Tu no ho saps, però l’altre dia mentre em parlaves et vaig deixar d’escoltar. Et vaig obviar els ulls i les paraules i em vaig fixar únicament en la teva boca de cap per avall. Estirades d’una manera estranya només veia el teu llavi inferior i les dents que s’hi amagaven darrere. Parlaves i jo em fixava amb el moviment que em revelava l'escena. La llengua es retorçava i xocava contra parets noves i la saliva es veia més del normal. Tu seguies parlant i jo deuria posar una cara d’estar-te escoltant. Doncs no, ja t’ho dic ara. Estava senzillament gaudint de la nova perspectiva.
mmmh...
ResponEliminai ho fas molt sovint això de deixar d'escoltar? potser hauria de fer com el meu iTunes i repetir els temes, per si algun dia es dóna la casualitat de que n'hi ha algun d'interessant...