delesparaules

Un petit espai per escriure —sí, amb paraules— sobre això i allò, sobre un mica de tot i quasi bé de res.

divendres, 29 de desembre del 2017

Desaparegut

›
Recordo la forma del poema sobre la pàgina. Recordo el llibre en el que estava i la teva veu al llegir-me’l en veu alta. Recordo el fred qu...
1 comentari:
dimecres, 20 de gener del 2016

De vegades

›
Vaig arrencar una pàgina d’aquell llibre de fotografies i avui ha aparegut allà a les vuit del matí. Sol. Boira baixa. Gespa. Arbres. I tu,...
dimecres, 30 de desembre del 2015

La casa

›
M’he acostumat a entrar quasi cada nit a aquella casa buida. La de tantes habitacions plenes de llits fets; llençols blancs, coixineres bla...
dijous, 29 d’octubre del 2015

Tac-tic

›
En una carta escrita no sé quant a no sé qui, la Virginia explicava la por que va passar pujant a Montserrat. Anava en autocar i deia que c...
dilluns, 20 de juliol del 2015

Alta mar

›
Ella em diu que ell també sap navegar, que si ella ho volgués, si l'hi demanés, la treuria a la mar cada dia en un gran veler. Però no ...
1 comentari:
dilluns, 25 de maig del 2015

This place

›
You walk the streets, you go into the woods, you get close to the water and you kick the ball about five hundred times just to see if maybe...
dilluns, 18 de maig del 2015

Vertigo

›
a m a n h a t t a n c a u s c a p a m u n t .
dimecres, 13 de maig del 2015

Era això

›
I came back and it was this. the shining, bright sun, the smell of the air just now, each physical moment, passing, passing , it...
1 comentari:
dimarts, 12 de maig del 2015

Outlook Drive

›
I'm just another animal in the woods, reliving a shadow, finding the words that got left behind: ecosystem, orthodontist, playgrou...
›
Inici
Visualitza la versió per a web

Noia delesparaules

La meva foto
Ada
Visualitza el meu perfil complet
Amb la tecnologia de Blogger.