delesparaules

En aquella habitació de pluja i llum groga, ens vam convertir en poetes.

Tinc el miserable costum d'ofegar les flors.

Ets un somriure amagat en uns ulls, tan blaus, que travessen tots els grisos. 

És veritat, sabeu?, que si em deixessin escollir qualsevol superpoder, triaria el de no haver de dormir mai. Estrany superpoder, direu. Que...

En el espasmo de un instante nos encontramos. Me atravesaste, y te atravesé. Me diste mi dolor y te di tu gloria. Te irás a regar una...

Qué dolor por cada palabra de amor que quiso exteriorizarse y fue enterrada viva... Qué dolor en la garganta. Maram al-Masri [ Ce...

Quan el mal comença als ronyons i després passa a la panxa, als peus, a l'espatlla, als genolls, als bíceps, als ulls, a les cervicals,...

Quan estem contents riem (o somriem) i quan estem tristos plorem (o estem seriosos). I en aquesta afirmació tan banal, absurda i simplificad...

He smiled understandingly - much more than understandingly. It was one of those rare smiles with a quality of eternal reassurance in it, th...