diumenge, 26 de setembre del 2010

No sóc

Dia a dia, mica en mica, a vegades perquè em toca, però sobretot perquè vull, vaig sent l'Ada.
a les

6 comentaris:

  1. Mariantònia Parelladadilluns, 27 de setembre del 2010, a les 13:01:00 CEST

    ja et seguia des de l'anonimat i ara et segueixo com a usuaria d'un blog que he començat sense pensar-m'ho massa. un petó!

    ResponElimina
  2. Mendadimarts, 28 de setembre del 2010, a les 0:04:00 CEST

    sobretot perquè vols, vas sent Ada. M'agrada. Però una ada malalta?!

    ResponElimina
  3. Laiadimarts, 28 de setembre del 2010, a les 9:50:00 CEST

    Jo també vull participar del teu bosc de paraules també! :) espero més posts!

    ResponElimina
  4. Platònica. Núria Fdiumenge, 3 d’octubre del 2010, a les 0:18:00 CEST

    ben dit i ben fet!

    doncs em sembla mb que em vagi seguint pel blog! un petonet també per tu!! :)

    ResponElimina
  5. esderaydivendres, 8 d’octubre del 2010, a les 18:35:00 CEST

    ara m'hi poso de veritat amb el blog.
    em va agradar molt veure't l'altre dia. i veure't venir. i venir-vos a veure.
    intentaré entendre com funciona això i t'agrego a la cosa aquesta de coleguis per llegir-te.
    un petó floreta.
    roser.

    ResponElimina
  6. esderaydivendres, 8 d’octubre del 2010, a les 18:38:00 CEST

    no ho sé fer... sóc una negada per les tecnologies.

    ResponElimina