L’adrenalina ha pujat, ha baixat, i ha tornat a pujar. A Gràcia encara hi ha gent tocant la guitarra, gent fent-se petons als bancs, i gent que demana un cigarret. Hi ha abraçades, mirades, i llàgrimes felices i tristes. Han modernitzat el carril bici del carrer Marina i la parada de metro de Ciutadella Vila Olímpica segueix sent blava. No com el bar de sota casa que ara és més vermell. Aquí hi ha tulipes i una habitació plena de dos mons. Hi ha gavines i no ocellets als arbres que fan piu-piu. Hi ha companyia i soledat. Aquesta nit he intercanviat el porxo de Lake per un esglaó d’Arquitecte Sert. I encara no he saludat el mar.
benvinguda! :)
ResponEliminaQue bonic, recuperar paisatges, gent, detalls quotidians. El mar. No deixis de saludar el mar.
ResponEliminai que segueixi pujant, i baixant, i pujant, i...
ResponEliminamoviment etern...
ves a veure el mar
ResponEliminaper què no l'has saludat encara?
^^