Salm 39/38: Senyor, feu-ms coneixer la meva fi, la durada dels meus anys: sé que passo molt de pressa! Els meus anys es mesuren en pocs pams, la eva vida, davant vostre, és un no-res; l'home dura tant com un respir. L'home passa com les ombres, les riqueses que acumula són fum, no sap pas qui les ha d'arreplegar. I ara, Senyor, quina eperança em queda? És en vos en qui confio...
Salm 39/38: Senyor, feu-ms coneixer la meva fi, la durada dels meus anys: sé que passo molt de pressa! Els meus anys es mesuren en pocs pams, la eva vida, davant vostre, és un no-res; l'home dura tant com un respir. L'home passa com les ombres, les riqueses que acumula són fum, no sap pas qui les ha d'arreplegar. I ara, Senyor, quina eperança em queda? És en vos en qui confio...
ResponEliminadestellos calcando siluetas recortadas de cornisas y aparatos de aire acondicionado...la misma luz que revive(s) es la que me atraviesa
ResponElimina