És fàcil deixar que la pluja et caigui al damunt i fer veure que no t’agrada. Ahir la nit l’escoltava des del llit i pensava que no queia prou forta. Jo llegia sobre tempestes de neu i trets cap al sostre i volia que plogués més, que plogués tant que la ciutat es paralitzés. Tenir l’excusa perfecte per quedar-me prop de la paret granate i desitjar més gotes, més llampecs i més asfalt mullat. La finestra ben tancada, el nòrdic ben arrapat al matalàs. És març.
...m'encanta...
ResponEliminajo comparteixo una gota amb tu, d'acord? la gota que acaba de caure contra la teva finestra, ara torna a caure, i torna a caure de nou...
ResponEliminafeia temps que no desitjava taaaant la pluja. ..
ResponElimina