dilluns, 25 d’agost de 2014

Abecedari

Existeix la possibilitat de no dir-te. De banyar-me al mar i marejar-me si tanco els ulls. De no saber obrir-los i que la bilis m’ompli la gola salada. La llengua salada. Seca. I seguir sense dir-te. Somriure com si encara tingués el crit al meu abast, totes i cada una de les lletres de l’abecedari per fer-ne alguna cosa, qualsevol cosa. Cau el sol, cau el dia, cau el mar. Abaixo els braços i em dic adéu.

dissabte, 9 d’agost de 2014

De memòria

Et costa reconèixer aquest agost que sembla un setembre qualsevol. El vius amb cada un dels dies de la setmana i amb la pell sempre dolça. T’agrada diferent, i vols aprendre a no saber-te'l de memòria. A desacostumar-t'hi. Igual que el cos s'ha desacostumat a dormir en aquella habitació petita i calorosa. Igual que la llengua s'ha desacostumat a dir el seu nom. Per innecessari. Per insondable. El terra grinyola i la gent camina a poc a poc i de puntetes. Com tu, aquest matí, per no despertar-la. Dormia mentre et dutxaves. Mentre et prenies el cafè. I et quedava lluny aquest silenci compartit abans de començar el dia. Aquest silenci que sonava a tot allò al que et seria tan fàcil tornar-te a acostumar. Com a l'agost.

dilluns, 4 d’agost de 2014