Ja he fet tard. El dimarts, quan plovia a bots i a barrals, em vaig posar les botes que encara estaven plenes de fang per veure si la pluja els hi feia una bona netejada. Però res. Sembla que m'hi hauré de posar jo un dia d'aquests amb un raspall i vinga a fregar! Que el sol ja ha tornat a sortir i per fi sembla que la bufanda faci una funció real. Com ens agrada a tots passar una mica de fred i haver de portar guants i que se'ns posi el nas ben vermell. I com ens agrada tenir mil pàgines en blanc a sota per salvar-nos de les mil i una caigudes. Toca agafar el bolígraf i tornar a continuar.
No m’angoixa que la lluna faci el que li dóna la gana. Si un dia vol aparèixer a les tres del migdia i un altre a les set de la tarda és ben lliure de fer-ho. Si se’n vol anar al cap de cinc hores o al cap de set, que ho faci. Nosaltres ja la trobarem, sempre l’acabem trobant. I si les nits ens deixen sense son no ens queixarem. Buscarem escenaris de nit on es pugui fer de dia i mai deixarem que la llum ens interrompi les paraules. Vinc d’un mar d’uns verds i uns blaus dels més clars que he vist mai. Encara duc la sal a la pell i la sorra entre els cabells. Vinc de mi. Sonen notes musicals i veig somriures. Sento desig de mar i de mirada i d’esclats de riure. Que no s’ho creuen. Que jo tampoc. Però tampoc pensava que la pinassa de tres branques fos tan difícil de trobar...i mira. Que camino sobre l’aigua i no m’enfonso. S’acaba l’agost de tots els colors amb un silenci lleuger.
"Dicen que una imagen vale más que mil palabras. Sin embargo, también hay quien está decidido a poner freno a la creciente dictadura de lo visual. Es el caso de Matt Richardson, un artista de Brooklyn (Nueva York), que ha desarrollado un nuevo prototipo de cámara fotográfica. El aparato cuenta con el tradicional disparador, pero después de capturar la imagen, en lugar de sacar la fotografía, como hacían las míticas Polaroid, devuelve casi instantáneamente algo parecido a un recibo en papel con una detallada descripción de lo que ha sido fotografiado."
Començarà, o no. Potser seguirem, que tampoc està malament. I farem el que podrem tranquil·lament. Que si no tot sembla encara més difícil i a vegades costa respirar. Tranquil·lament, que no passa res. Que tot torna a començar, però no cal que tot canviï de manera dràstica.