dilluns, 31 de desembre de 2012

Petites veritats (Núm. He perdut el compte)

Avui he vist un gat negre i m'he despertat amb una sorpresa a la italiana. He passejat pels carrerons de Barcelona amb algú que no feia més que donar-me cops i molestar-me sense parar. És adorable. M'he passat una hora dins una llibreria i he aconseguit no comprar-me res. Em queden poques pàgines del llibre que des del setembre tenia ganes de llegir i aconseguiré acabar-me'l abans que s'acabi l'any. Us juro que tot això és veritat. Ara, de certeses grandiloqüents no m'atreveixo a fer-ne gaires, només que l'últim dia de l'any sempre és assolellat. 

dimarts, 25 de desembre de 2012

Silenci i estrelles

Compré mi primer poemario en la librería del colegio; era In April Once, de William Alexander Percy, nuestro principal bardo mississippiano. Fue en Nueva York donde escribió los versos que abrían el libro, bajo el título de «Hogar». 
I have a need of silence and of stars.
Too much is said too loudly; I am dazed.
The silken sound of whirled infinity
Is lost in voices shouting to be heard... 
En esos momentos dentro de la ciudad de Columbus, dentro de las verjas de hierro del campus de un colegio femenino, de noche, mientras todo el mundo se metía en su cama y mientras recitaba el poema en susurros, a mi alrededor no existía nada más que el silencio y las estrellas. Esto no acicateaba mi nostalgia. En aquella hermosa noche de primavera me centraba en desear, sencillamente, una hermosa noche de primavera. Transportarme a una noche como esa: eso era lo que yo deseaba. Tratase de lo que tratase el poema —lo de menos es que llevara por título «Hogar»—, lo cierto es que versaba sobre algo distinto, sobre algo distante y lejano.

La palabra heredada, Eudora Welty 
[Impedimenta, 2012]

dilluns, 24 de desembre de 2012

Efemèrides

La casa està sola i els fantasmes s’amaguen entre les parets. L’olor d’eucaliptus ho ha envaït tot però jo encara tinc mocs. El llit està per fer, els klínex estan per tot arreu, i la roba trigarà en assecar-se. La Sílvia em mira des de la portada de la revista i jo la felicito pel gran concert del dissabte, ella i la seva veu estaven precioses. A la porta s’hi ha afegit una mà. Ara ja hi ha dues mans dretes, dues mans esquerres i un peu dret. Arriben els sopars, els dinars i els redinars; i jo tinc ganes d’escudella i carn d’olla, pel•lícules que acaben més que bé i sol d’hivern. En aquests dies tan globalitzadament festius, tots recordarem les efemèrides més personals mentre cantem ha nascut un minyonet i fum, fum, fum.

dissabte, 22 de desembre de 2012

Ingenuïtats

One, two, three, four: I declare a thumb war.

divendres, 21 de desembre de 2012

L'origen

I quan toca parlar de la fi del món jo em remunto al seu origen. Tot i que potser m'estigui equivocant de tradició. 

Rachel Weisz

dijous, 20 de desembre de 2012

I xiularem

Els núvols passen com qui no diu res.

Pa amb Oli i Sal - Blaumut

dimarts, 18 de desembre de 2012

Nua

Despullar-me de mi. Trobar-te en la llum. Pensar-te amb el somriure.

dissabte, 15 de desembre de 2012

Plàtans

I think I want a mango tree. 

O millor un bananer. 

Mango Tree - Angus and Julia

dimecres, 12 de desembre de 2012

De cap per avall

Tu no ho saps, però l’altre dia mentre em parlaves et vaig deixar d’escoltar. Et vaig obviar els ulls i les paraules i em vaig fixar únicament en la teva boca de cap per avall. Estirades d’una manera estranya només veia el teu llavi inferior i les dents que s’hi amagaven darrere. Parlaves i jo em fixava amb el moviment que em revelava l'escena. La llengua es retorçava i xocava contra parets noves i la saliva es veia més del normal. Tu seguies parlant i jo deuria posar una cara d’estar-te escoltant. Doncs no, ja t’ho dic ara. Estava senzillament gaudint de la nova perspectiva.

diumenge, 9 de desembre de 2012

dimecres, 5 de desembre de 2012

Miau

Quan em desperto sóc com un gat que es refrega amb els llençols i té pànic a l'aigua.

dijous, 29 de novembre de 2012

A bots i a barrals

Ja he fet tard. El dimarts, quan plovia a bots i a barrals, em vaig posar les botes que encara estaven plenes de fang per veure si la pluja els hi feia una bona netejada. Però res. Sembla que m'hi hauré de posar jo un dia d'aquests amb un raspall i vinga a fregar! Que el sol ja ha tornat a sortir i per fi sembla que la bufanda faci una funció real. Com ens agrada a tots passar una mica de fred i haver de portar guants i que se'ns posi el nas ben vermell. I com ens agrada tenir mil pàgines en blanc a sota per salvar-nos de les mil i una caigudes. Toca agafar el bolígraf i tornar a continuar.

Blank Piece of Paper - Luthea Salom

dilluns, 26 de novembre de 2012

L'abisme més petit

Un abismo hay entre tomar y dar: el abismo más pequeño es el más difícil de salvar.

Ecce Homo (citant Així parlà Zaratustra), Friedrich Nietzsche

divendres, 23 de novembre de 2012

Bufar i fer campanyes

Alguns comencen la campanya de Nadal.

Altres segueixen amb la campanya electoral. 

I ell ja fa temps que va fer la campanya contra la moral.


Con este libro empieza mi campaña contra la moral.

(En referència a Aurora) Ecce Homo, Friedrich Nietzsche

dijous, 22 de novembre de 2012

Veritat núm. 3

El millor de viure sola és que tots els àpats porten formatge.

dilluns, 19 de novembre de 2012

De tardor


Tan, tan.
¿Quién es?
El Otoño otra vez.

Federico García Lorca




Són amables els núvols
de tardor.
Com la música.

Feliu Formosa




aprovechemos el otoño
antes de que el futuro se congele

Mario Benedetti



Te recuerdo como eras en el último otoño.
Eras la boina gris y el corazón en calma.
En tus ojos peleaban las llamas del crepúsculo.
Y las hojas caían en el agua de tu alma.

Pablo Neruda



Let me be the scarlet flame
On a windy autumn morn.

William Stanley Braithwaite




Una gota de pluja cau de la fulla. ¿I tu?

Feliu Formosa




Novembre m’omple els ulls de claredats.

Miquel Martí i Pol



Listen.
With faint dry sound,
Like steps of passing gohsts,
The leaves, frost-crisp’d, break from the trees
And fall.

Adelaide Crapsey




Fall, leaves, fall; die, flowers, away;
Lengthen night and shorten day;
Every leaf speaks bliss to me
Fluttering from the autumn tree.

Emily Brönte




divendres, 16 de novembre de 2012

Dissabte pluja

Jo porto molts dies mirant la pàgina web del temps i no acabo d’entendre perquè cada dia em diu una cosa diferent. Que si dimecres pluja, dijous sol, divendres sol. Que si dijous pluja forta, divendres sol, dissabte sol espatarrant, diumenge núvol. Que si divendres sol, dissabte núvol, diumenge sol. Estic farta, més que farta, i he decidit que faré com sempre. No creuré ni en els homes del temps ni en la meteorologia en general. Que tant pot fer sol com caure un diluvi i jo ho atribuiré tot a l’atzar, perquè aquestes oscil•lacions constants no fan més que crear un caos de plans de futur. M’hi plantaré amb el paraigües, la bufanda, el jerseiet, els tirants, els guants i l’impermeable, tot per si de cas.

dijous, 15 de novembre de 2012

En moviment

Quan jo hi arribo tu ja hi ets, i em sorprens una i altra vegada amb la serenitat que guardes dins teu i que m’aboques quasi sense voler-ho. Que és el mateix blau, el mateix rínxol i la mateixa mà, però amb anys de distància i de silenci entremig. I ara t’apropes i parles i somrius i calles i em mires sense més però amb tot. Em reconeixes. Em reconec. I et reconec amb cada una de les capes noves que no sabia que existien. Que et pregunto, em preguntes i així anem fent; entrellaçant històries que encara no havien parlat mai entre elles. Ara passen les hores i sembla que passi la tardor i sí, tens raó, tot està en moviment i ni jo tinc ganes de parar-ho.

dimarts, 13 de novembre de 2012

Celebrar

Ahir vaig tenir por de ficar el pinxo tan endins que el pa no tornés a sortir i es quedés rebolcant-se en el formatge fos. Que estava bo, estava deliciós. Hi havia fils per tot arreu que pujaven i pujaven per finalment baixar i acabar en la foscor de la boca. Ben a prop hi havia una dona sola que es menjava tota una taula de formatges i pernil. S’ho va acabar tot sense problemes. Nosaltres vam patir més, potser, però és que ho vam rematar amb una explosió de xocolata. I res sembla gaire important. Tampoc enteníem massa al cambrer argentí i ells no es van aclarir amb qui pagava. Et sento riure. Vaig tornar coixejant a casa. Que fàcil és celebrar les petites victòries quotidianes.

dilluns, 12 de novembre de 2012

Veritat núm. 2

"Lo completamente aterrador: Que la mentira se convierta en el orden del mundo."

Franz Kafka

dissabte, 10 de novembre de 2012

Com una patena

Comences pensant que només treuràs una mica la pols, però la tarda se't passa volant entre escombres, draps i espiradors.

divendres, 9 de novembre de 2012

Degoteig

Es van definint projectes. Segueixes posant-te vermella. Aquell sorollet encara no ha parat. El llibre no t'acaba d'agradar. Detestes la paraula massa. La maleta està per desfer. Només queden 59 hores. Ets una pesada delesparaules. "Les meves contradiccions són les meves esperances", i la meva desesperació. 

dilluns, 5 de novembre de 2012

Blau

Ara ja m’he acostumat a dormir sota l’onada blava que crema.


Incendios de nieve - Love of Lesbian

dijous, 25 d’octubre de 2012

Diversitat

La vida transcorre entre petons publicats, udols de poetes i piles de roba per rentar.

dimecres, 24 d’octubre de 2012

Inevitable

A la feina també deixo els armaris oberts.

diumenge, 21 d’octubre de 2012

Segueixo escollint

No. Let me have this dust, 
these pale clouds dourly lingering, these words 

moving with ferocious accuracy 
like the blind child's fingers 

or the newborn infant's mouth 
violent with hunger 

No one can give me, I have long ago 
taken this method 

whether of bran pouring from the loose-woven sack 
or of the bunsen-flame turned low and blue 

If from time to time I envy 
the pure annunciation to the eye 

the visio beatifica 
if from time to time I long to turn 

like the Eleusinian hierophant 
holding up a single ear of grain 

for the return to the concrete and everlasting world 
what in fact I keep choosing 

are these words, these whispers, conversations 
from which time after time the truth breaks moist and green.



                                                       Cartographies of silence (8) - Adrienne Rich


No. Deixa’m aquesta pols,
aquests núvols pàl•lids que en l’ombra persisteixen, aquestes paraules

que es mouen amb ferotge precisió
com els dits del nen cec

o la boca de la criatura recent nascuda
furiosa de gana

Ningú em pot donar, ja fa temps
que vaig adoptar aquest mètode

de grans caient del sac mal teixit
o de la flama del gas blau al mínim

Si de tant en tant envejo
les pures revelacions a la vista

la visió beatifica
si de tant en tant anhelo tornar-me

en el hierofant eleusini
que aixeca una simple espiga de gra 

per tornar al món concret i immortal
el que en realitat segueixo escollint

són aquestes paraules, aquests xiuxiuejos, converses
de les que una i altra vegada irrompen la veritat humida i verda.

                                                       Cartografies del silenci (8) 

dissabte, 20 d’octubre de 2012

Ambició

Una taula petita, les bones amigues, la cervesa de casa, la nostra llengua amb les nostres paraules que miren ben lluny.

dilluns, 15 d’octubre de 2012

Perquè mataràs monstres per mi

Quan tots els petits

                                                perquès

                                                          es transformen en un únic

                                                                               incondicional.



Un día en el parque - Love of Lesbian

dijous, 11 d’octubre de 2012

Tarannà

La gent dirà que és el tarannà. Però no, no és pas això. Es tracta de que durant la tardor plou més i aleshores et trobes tornant a casa caminant sota un plovisqueig poc agradable, però és igual perquè és de nit i t'estàs mullant els peus mentre escoltes una cançó que sembla que estigui feta per aquest precís moment. És clar que no. La cançó ja hi era i durant l'hivern, la primavera i l'estiu també plou. Però ja m'enteneu, és EL moment. No pot passar una tardor sense parlar de que ja hi comencen a haver parades de castanyes. No pot passar sense parlar dels dies que cada vegada s'acaben més aviat i les fulles que canvien de color. No, no es tracta del tarannà. La qüestió és respectar-la, repetir els seus tòpics però perquè cada any ens semblen una mica nous. Que si pluja i castanyes i granates i dies curts i tardes de manta i mandarines i nostàlgia. Què hi farem? És el que hi ha.

diumenge, 7 d’octubre de 2012

Mentida núm. 15

Sóc incapaç de deixar-me de mossegar les ungles.

divendres, 5 d’octubre de 2012

dilluns, 1 d’octubre de 2012

Nits de sol

Quan la lluna il·lumina el despertar.

diumenge, 30 de setembre de 2012

I'm a hopeless wanderer

And in the dark I have no name

so leave that click in my head

and I will remember the words that you said.

Hopeless Wanderer - Mumford and Sons

dimecres, 26 de setembre de 2012

Nous paisatges


No es tracta de que tot vagi a poc a poc per poder-ho controlar. Ja ho vaig dir fa unes setmanes que no, les emocions no s’han de dosificar. O vaig dir el contrari? Ai, ara no ho recordo. La qüestió és que a vegades fa tant vent que és igual com de bé t’hagi quedat el cabell després de la dutxa matinal. És igual si trobes un aixopluc en un bar, perquè les parets acabaran tremolant. Estarem ben acompanyats i intentarem acompanyar igual de bé. Que canviaran els paisatges de Barcelona i se’ns tornarà a fer evident que sabem molt poc de tot. I de nou quin plaer. A més a més, si entrem en una botiga on podem comprar cent llengües vermelles a dos euros, després anem a casa per compartir una cervesa mentre a fora comença a ploure, i al cap d’una estona entra la tardor com llum, només ens quedarà que somriure. No?

dilluns, 24 de setembre de 2012

Conspiració

Que aquesta Mercè passa i jo ni ho diria. El museu s’ha omplert de colors i demà encara n’esperem més. La tardor ha arribat entre xafogor i encara falta temps per poder començar a gaudir de les fulles, les castanyes i les bufandes. Camino amb son i amb el cabell despentinat. Que aquest setembre és il•lusió i vertigen i sensació de que faltaran hores d’ara en endavant. I potser a vegades els d’e-cristians estaran just davant dels de l’associació de gais i tot ens semblarà molt estrany. Potser la gent es seguirà creient que els maies van morir-se de set. Així, tots a la vegada. I que les piràmides van ser construïdes amb la força dels esclaus. Res, tonteries. Un dia ens despertarem i ens diran que tot era mentida. Que el Sol no està al centre del sistema planetari i que Copèrnic tan sols va ser un altre participant de la conspiració científica-racional. I més ens valdrà creure que podem fer servir més del 10% de la nostra capacitat cerebral com feien els nostres avantpassats. Que segur que les coses anirien millor i ens ho passaríem pipa per allà a dalt en el pla astral.

diumenge, 23 de setembre de 2012

Una hora i vint minuts

Hojas secas de otoño giraban en tu alma.

                                                              Pablo Neruda 



Les quatre estacions (tardor) - Antonio Vivaldi

divendres, 21 de setembre de 2012

Gira que gira


Per aquesta zona sempre hi ha activitat. La setmana passada que si la Diada, aquest cap de setmana que si la Mercè. Al Passeig Lluís Companys mai paren de construir escenaris musicals i casetes efímeres. És com viure al mig de la festa constantment. I m’agrada estar aquí. M’agrada el llit on dormo i la llum que em desperta. L’habitació encara està a mig fer però és que a vegades no hi ha temps de res. Pocs matins són de despertar mandrós i de cafè tranquil a la sala d’estar mirant per la finestra. Però avui sí. Avui he descobert que això que fan els protagonistes de Mi vida en 65 minutos no és tan estrany. Mirar com la rentadora renta és sorprenentment addictiu. No ho hagués dit mai. I així passa el matí.

dimecres, 19 de setembre de 2012

Cercle

Et prens a glops les meves llàgrimes i em devores el riure. Com vols que accepti el quadrat si tot és mar, poesia, xocolata i música? 


dissabte, 15 de setembre de 2012

Anem


Let's go
                let's go
                               let's go
                                             let's go
                                                           let's go
                                                                        let's go
                                                                                      let's go
                                                                                                    let's go
                                                                                                                  let's go
                                                                                                                                 let's go...



Wet - Sean Rowe

dimecres, 12 de setembre de 2012

Conec el silenci

     You tell me that silence
is nearer to peace than poems
but if for my gift
I brought you silence
(for I know silence)
you would say
      This is not silence
this is another poem
and you would hand it back to me.

Gift - Leonerd Cohen


     Em dius que el silenci
s'aproxima més a la pau que els poemes
però si com a regal
et portés silenci
(perquè conec el silenci)
diries
      Això no és silenci 
això és un altre poema 
i me’l tornaries.

Regal

diumenge, 9 de setembre de 2012

Vents de tardor

Avui és diumenge i com a bon diumenge he pensat que hauria de menjar arròs. Sí, un arròs així fet en una paella malgrat no sigui, ni s’hi assembli, a una bona paella. I és clar que no m’ha sortit del tot bé, només faltaria. Ara per ara les meves capacitats culinàries són molt limitades i es tracta d’això: d’anar provant sense por i perquè ve de gust. He arribat a casa i totes les finestres estaven obertes; bufa un vent de tardor. Aquí davant ja està l’escenari muntat per l’11 de setembre i jo que encara no sé què serà de mi aquest dia. Que no ho tinc clar, que no ho sé, que estic desencantadaper mil i una raons. Com per exemple que aquesta setmana ens assabentem de que Eurovegas se’n va cap a Madrid i quina alegria! Però poques hores després ja ens han donat la notícia de que a Tarragona es farà l’espectacular Barcelona World, amb una modesta inversió de 4’5 mil milions d’euros. I això no ve del centre, no, no...aquests són els nostres. 

dissabte, 8 de setembre de 2012

Trencar el silenci

- Què mirem?

- El darrere de les parpelles.

divendres, 7 de setembre de 2012

Arribar

"A partir de cierto punto en adelante no hay regreso. Es el punto que hay que alcanzar"

                                                                              Franz Kafka

dilluns, 3 de setembre de 2012

dissabte, 1 de setembre de 2012

Les quatre parets

Diuen que és la meva última nit a casa. Ma mare li diu a mon pare que em faci tornar les claus i ell diu que faran una barricada perquè no pugui entrar. Jo no me’ls crec. A més, l’habitació nova està buida. Té un escriptori i un llit i una prestatgeria i un armari. Però no té llibres ni pòsters ni roba ni cartes ni fotografies ni papers per tot arreu. Que encara tornaré algun dia per poder-me despertar sota aquella finestra de cel blau i pluja gris. Tornaré per escoltar tots els secrets que les quatre parets encara no m’han dit. I tornaré perquè sí, perquè és meva i està viva de mi. Això sí, segueix la paret granate i, amb el setembre, torna aquí també.

divendres, 31 d’agost de 2012

Lleugeresa

No m’angoixa que la lluna faci el que li dóna la gana. Si un dia vol aparèixer a les tres del migdia i un altre a les set de la tarda és ben lliure de fer-ho. Si se’n vol anar al cap de cinc hores o al cap de set, que ho faci. Nosaltres ja la trobarem, sempre l’acabem trobant. I si les nits ens deixen sense son no ens queixarem. Buscarem escenaris de nit on es pugui fer de dia i mai deixarem que la llum ens interrompi les paraules. Vinc d’un mar d’uns verds i uns blaus dels més clars que he vist mai. Encara duc la sal a la pell i la sorra entre els cabells. Vinc de mi. Sonen notes musicals i veig somriures. Sento desig de mar i de mirada i d’esclats de riure. Que no s’ho creuen. Que jo tampoc. Però tampoc pensava que la pinassa de tres branques fos tan difícil de trobar...i mira. Que camino sobre l’aigua i no m’enfonso. S’acaba l’agost de tots els colors amb un silenci lleuger.



Tots els colors - Maria Coma

dijous, 30 d’agost de 2012

Parpelles


Eyelids would have been fastened down by rain.

Jacob's Room, Virginia Woolf
[Harcourt, 2008]

dilluns, 27 d’agost de 2012

Regalimar

L'estiu regalima
                 
                        gotes d'aigua
                                 
                                             préssec

                                                            síndria
                                                   
                                                                       i gelat de xocolata.


Mai, sempre, tot, res

Que mai et deixa. 

Que sempre dóna. 

Que tot torna. 

Que res s'acaba.


dissabte, 25 d’agost de 2012

Lluna

Descripcions:

- La puta merda d'escletxa al cel.

          A.

- Per sobre dels pins la lluna difumina Llafranc amb un taronja hipnotitzador...

          E.

- Sembla un bri de mandarina.

          I.

dijous, 23 d’agost de 2012

De lesions

Fa massa calor quan només estant estirada a la platja sues com si haguessis jugat deu partits de vòlei seguits. I jo avui m’he perforat el dit gran del peu esquerra precisament jugant a vòlei i ningú es creia que m’hagués lesionat de debò. Jo allà, arrebosant-me en la sorra, amb sang sortint a raig, esquitxant a tothom, però res: “és una rascadeta” em deien. Però jo dic que no, que me l’hauran d’emputar i aleshores ja deixaran de riure i es sentiran culpables per haver-me fet seguir jugant els punts que quedaven d’un partit que, total, hem acabat perdent. Però, de fet, ara que hi penso,  ja no em fa mal, no pica. Potser se m’ha curat miraculosament. Qui sap.

dimarts, 21 d’agost de 2012

Capvespre


Les mans escriuen poesia mar endins.

dilluns, 20 d’agost de 2012

Jo m'oblido

Ara el vent bufa suau i aparta la xafogor dels últims dies. Fa calor i avui he enyorat despertar-me davant d’aquella finestra que t’apropa el mar durant la nit compartida. Aquí arriben poques coses; el sol d’agost, les onades del mar, paraules damunt pàgines i a vegades música a través del vent. També arriben els gols del Barça i la suor del volei. Hi ha una tranquil·litat que la pell va absorbint a poc a poc. A vegades el meu cap se’n va a l’abjecció del Raval o al Gordon o a la Rita. I dins meu, en algun racó, hi ha algú que va fent el compte enrere. Jo el faig callar amb una bona capbussada i llavors s’oblida que els dies tenen vint-i-quatre hores i que realment van passant. Jo m’oblido i visc en la infinitud del mar.

dilluns, 13 d’agost de 2012

Riuada

Fa massa temps que no ploro,
que no m'escolto el cor
obert les vint-i-quatre hores,
cor malparit.

Sóc un pantà,
obriré les comportes
i que la vida sigui riu,
o riuada.

Drenatge - Martí Noy i Freixa

diumenge, 12 d’agost de 2012

Que se'm quedin curtes


No...sens dubte sou vosaltres que em reconeixeu a mi! I jo que només us ho puc agrair amb...cap paraula; només donant cops a l'aire amb un pal i sentint que em poso vermella i estant en un d'aquells núvols de confusió i il·lusió barrejada on el temps passa ràpid. I tinc 23 boletes granates per repartir durant l'any en els moments de més intensitat i —ara faré un desig. El diré en veu alta. L'escriuré. Deixaré de banda la supersitició de no poder dir els desitjos per tal de que es compleixin. Va home va, els hauríem de dir tots!— desitjo que les 23 se'm quedin curtes. 

divendres, 10 d’agost de 2012

Cafè de mitjanit

La cafetera no funciona. Ja no funcionava aquest migdia i, pel que veig, encara segueix igual. Quasi millor. Qui es pren un cafè amb llet amb gel a dos quarts de quatre de la matinada? Però la nit me’l demana. Igual que em demana que m’aixequi del llit i faci no sé ben bé què. Els dies d’agost són mandrosos i jo em rebolco en la mandra ara que puc. Però les nits no. Les nits són d’una activitat extrema. Que si ara m’estiro al llit i miro el sostre, que si algú em pregunta per cada un dels pensaments que se’m passa pel cap en cadena, que si ara un cafè, que si ara obre el llibre, que si ara engega la tele per veure què repeteixen de les olimpíades. És un no parar. He de preparar el menjar i pensar quin llum posaré a l’habitació. Il·luminarà prou? Tu sí que ets un il·luminada. Vull un cafè i la cafetera no funciona. No ho entenc. No vull aigua perquè no té gust de res i el te no m’agrada. Quina desgràcia. És una d’aquelles coses que m’agradaria que m’agradés; per allò típic de seure davant la llar de foc —aquella que hi ha a cada pis de Barcelona una nit d'hivern amb una tassa d'infusió entre les mans. També m’agradaria estirar-me al llit i dormir de cop. Però les nits apassionants em criden i jo mai he sigut de resistir-me massa a les petites temptacions.

dijous, 9 d’agost de 2012

Tornar a fer el mateix

—Y si ya ha pasado, ¿no prefieres olvidarlo?
—No lo sé. No sé que quieres decir exactamente con eso.
—Quiero decir, ¿lo sientes?
—No. ¿Si volvería a hacer lo mismo? Sí.
—¿Quieres decir con otra persona o con ella?
—Con ella  —dijo Therese, y alzó la comisura de la boca en una sonrisa.
—Pero el final fue un fracaso
—Sí. Y yo decidí llegar hasta el final.

Carol, Patricia Highsmith
[Anagrama, 2010]

dimecres, 8 d’agost de 2012

Incendiar

—Tú perteneces a la generación joven —dijo Carol—. ¿Qué tienes que decir? —Se sentó en la mecedora.
—Supongo que lo primero es no tener miedo. —Therese se volvió y vio la sonrisa de Carol—. Supongo que sonríes porque piensas que yo tengo miedo.
—Tú eres tan frágil como esta cerilla. —Carol la sostuvo ardiendo un momento después de encender el cigarrillo—. Pero en las condiciones adecuadas podrías incendiar una casa, ¿verdad?
—O una ciudad.

Carol, Patricia Highsmith
[Anagrama, 2010]



Easy Living - Billie Holiday

dimarts, 7 d’agost de 2012

Crepuscle

En tus ojos peleaban las llamas del crepúsculo

                                                                      Pablo Neruda

diumenge, 5 d’agost de 2012

Sistema nerviós simpàtic


Amb la mateixa adrenalina que deu sentir un pingüí al lliscar panxa avall sobre el gel.

dissabte, 4 d’agost de 2012

Convertida en paraules

Et vull damunt d’una pàgina en blanc, convertida en paraules. Poder-te llegir en veu baixa, només per mi, i aprendre'm de memòria cada una de les teves mirades. Recitar-te amb els llavis en els moments de soledat, i devorar-te en les nits en que se m'escapa el son.

divendres, 3 d’agost de 2012

Desaparèixer

—El mes pasado, cuando me despidieron de aquel trabajo, me dio vergüenza y me fui... —se detuvo.
—¿Te fuiste, adónde?
—No se lo dije a nadie, excepto a Richard. Simplemente desaparecí. Supongo que era mi manera de empezar una nueva vida, pero sobre todo fue porque me daba vergüenza. No quería que nadie supiera dónde estaba.
—¡Desapareciste! —sonrió Carol—. Me gusta esa idea. Y qué suerte tienes de haber podido hacerlo. Eres libre. ¿Te das cuenta?
Therese no respondió.
—No —contestó Carol por ella—. No te das cuenta.

Carol, Patricia Highsmith
[Anagrama, 2010]

dijous, 2 d’agost de 2012

Més que mil paraules?

"Dicen que una imagen vale más que mil palabras. Sin embargo, también hay quien está decidido a poner freno a la creciente dictadura de lo visual. Es el caso de Matt Richardson, un artista de Brooklyn (Nueva York), que ha desarrollado un nuevo prototipo de cámara fotográfica. El aparato cuenta con el tradicional disparador, pero después de capturar la imagen, en lugar de sacar la fotografía, como hacían las míticas Polaroid, devuelve casi instantáneamente algo parecido a un recibo en papel con una detallada descripción de lo que ha sido fotografiado."

Llegir article sencer: Mil palabras valen más que una imagen


dimecres, 1 d’agost de 2012

Dir i seguir dient

Y me gustaría seguir escribiendo, decir y seguir diciendo: no porque sepa verdaderamente muchas cosas, sino porque los acentos de tu corazón, esos acentos profundos, nuevos, los percibo en lo más profundo de mi alma. (Lou)

Correspondencia, Rainer Maria Rilke - Lou Andreas-Salomé
[Centellas, 2011]


Morir del indecible florecimiento de la Sonrisa; morir
de sus manos ligeras. Morir
de mujeres.

Rainer Maria Rilke (versos del poema que va enviar a Andreas-Salomé el juliol del 1914)

Vital i enganxós

Que arribi l’agost amb calor i paraules i mar i jocs i sorra i abraçades i cançons i retrobaments i llençols i pell i tranquil·litat i companyia i comiats i cafè i coca-cola i cel i enyorances i silencis i bolígrafs i solitud i mandra i crits...que arribi. 

dimarts, 31 de juliol de 2012

Una gota

Avui he tornat a la tardor. Una tardor d'estiu, d'instant, de sempre; que esdevé i es desfà en un cercle constant de caos i paraules, colors, silencis i ordre. I m'ha caigut a sobre com aquella gota fresca i apassionada, fosca i tan transparent que senzillament és, amb tots els seus matisos fusionats; indistingibles i alhora delimitats. Una gota que cau al damunt com un mar d'ones on cada una és diferent a l'anterior; ara il·lusió, ara tristesa, ara somriure, ara intriga, ara passió, ara ràbia i incomprensió, ara calma però sempre amb una mica d'agitació. M'ha caigut a sobre com aquella gota efìmera que se sent eterna.

diumenge, 29 de juliol de 2012

Trencar

                     I don't
collect what I can't use         I need
what can be broken.

                              Adrienne Rich (versos del poema Nightbreak)



                     No
col·lecciono el que no puc fer servir        Necessito
el que es pot trencar.

                              Trencar la nit

dissabte, 28 de juliol de 2012

Slow down

I'm up in the woods,

I'm down on my mind,

I'm building a sill to slow down the time.


Woods - Bon Iver

divendres, 27 de juliol de 2012

Mans

but really I have nothing but myself
to go by; nothing
stands in the realm of pure necessity
except what my hands can hold.

                         Adrienne Rich (versos del poema Integrity)



pero verdaderamente no poseo nada salvo mi persona
para guiarme; nada
existe en el reino de la pura necesidad
excepto lo que mis manos pueden sostener.

                         Traducció de María Soledad Sánchez Gómez (Integridad)

dimecres, 25 de juliol de 2012

Coordenades

Allà on no arriba ni la poesia, ni l’aigua de mar, ni el so del piano, ni la paraula sincera, ni l’abisme del futur, ni el silenci de la nit, ni la flama que crema, ni el passeig per Barcelona, ni la foto del passat, ni la mà amiga, ni la llengua de l’amant, ni la carta rebuda, ni el sol d’agost. 

dimarts, 24 de juliol de 2012

Únicament un silenci profund

Con esto parece alcanzado un final y clausurada de manera necesaria la evolución del conjunto: el impulso insaciable y apasionado que animaba y elevaba a este espíritu ha terminado finalmente por consumirlo y devorarlo. Para nosotros, los que estamos fuera, lo cubre de ahora en adelante la más completa oscuridad; se adentra en un mundo de experiencias internas totalmente individuales, frente al que los pensamientos que hasta aquí lo acompañaron tienen que detenerse: únicamente un silencio profundo y estremecedor se extiende ante nosotros. Pero no solo sucede que no podamos seguir a su espíritu en la última de sus transformaciones, alcanzada merced al sacrificio de sí mismo; es que tampoco debemos seguirlo: en ello, precisamente, yace para él la prueba de su verdad, que ha llegado a unificarse por entero con todos los secretos y misterios de su interior. En su postrera soledad, Nietzsche nos abandona cerrando las puertas tras de sí.

Friedrich Nietzsche en sus obras, Lou Andreas Salomé
[minúscula, 2005]



Xiuxiueig

My head is full of whispers
which tomorrow will be silent.

                         Adrienne Rich (versos del poema The Trees)


Mi mente se llena de susurros
que mañana habrán callado.

                         Traducció de María Soledad Sánchez Gómez (Árboles)

dilluns, 23 de juliol de 2012

Flames

El foc ho devora tot.

diumenge, 22 de juliol de 2012

Combats quotidians

Insistència

Resistència

Insistència

Resistència

Too Insistent - The Do

dijous, 19 de juliol de 2012

Estuvimos a punto

That conversation we were always on the edge
of having, runs on in my head,
at night the Hudson trembles in New Jersey light
polluted water yet reflecting even
sometimes the moon
and I discern a woman
I loved, drowning in secrets, fear wound round her throat
and choking her like hair. And this is she
with whom I tried to speak, whose hurt, expressive head
turning aside from pain, is dragged down deeper
where it cannot hear me,
and soon I shall know I was talking to my own soul.

Twenty-One Love Poems, XX - Adrienne Rich


Aquella conversación que siempre estuvimos a punto
de tener, da vueltas en mi cabeza,
por la noche el Hudson tiembla bajo las luces de New Jersey
aguas sucias que sin embargo reflejan a veces
también la luna
y distingo a una mujer
que amé, ahogándose en secretos, el miedo enroscado a su garganta
como si fuera pelo, sofocándola. Y es con ella
con quien intenté hablar, su cabeza herida, expresiva,
se aparta del dolor, se arrastra hacia profundidades
donde no puede oírme,
y pronto sabré que le estaba hablando a mi propia alma.

Veintiún poemas de amor, XX (traducció de María Soledad Sánchez Gómez)

diumenge, 15 de juliol de 2012

No serà

it will not be simple, it will not be long
it will take little time, it will take all your thought
it will take all your heart, it will take all your breath
it will be short, it will not be simple

it will touch through your ribs, it will take all your heart
it will not be long, it will occupy your thought
as a city is occupied, as a bed is occupied
it will take all your flesh, it will not be simple

You are coming into us who cannot withstand you
you are coming into us who never wanted to withstand you
you are taking parts of us into places never planned
you are going far away with pieces of our lives

it will be short, it will take all your breath
it will not be simple, it will become your will

Final Notations - Adrienne Rich



no serà senzill, no trigarà gaire,
no durarà molt, se t'endurà tot el pensament
se t'endurà tot el cor, se t'endurà l'alè
serà curt, no serà senzill

et tocarà a través de les costelles, se t'endurà tot el cor
no trigarà gaire, t'ocuparà el pensament
com una ciutat és ocupada, com un llit és ocupat
et prendrà tota la carn, no serà senzill

entres dins de nosaltres que no et podem resistir
entres dins de nosaltres que mai no vam voler resistir-te
t'emportes parts de nosaltres a llocs mai planificats
te'n vas lluny amb bocins de les nostres vides

serà curt, se t'endurà l'alè
no serà senzill, esdevindrà voluntat teva

Notacions finals (traducció de Montserrat Abelló)

divendres, 13 de juliol de 2012

Dos mil razones

Estaría tan lejos de ti
que ya no recuerdo el momento
en que te dije por última vez...

A cualquier otra parte - Dorian

dijous, 12 de juliol de 2012

Bombardeig

Arma 

de 

destrucció 

massiva. 

dimarts, 10 de juliol de 2012

Veu i Veritat

[...] since the only test of truth is length of life, and since words survive the chops and changes of time longer than any other substance, therefore they are the truest. Buildings fall; even the earth perishes. What was yesterday a cornfield is today a bungalow. But words, if properly used, seem able to live for ever. 

Craftsmanship, Virginia Woolf
[Penguin, 2009]

[...] ja que l'única prova de la veritat és la durada de vida, i com que les paraules sobreviuen els talls i els canvis del temps més que qualsevol altra substància, és per això que són les més vertaderes. Els edifics cauen; fins i tot la terra pereix. El que ahir era un camp de blat de moro avui és un bungalow. Però les paraules, si s'utilitzen correctament, semblen ser capaces de viure per sempre.

Craftsmanship, Virginia Woolf



La veu enregistrada de la Virginia Woolf llegint un fragment del seu assaig anomenat Craftsmanship, el 29 d'abril del 1937, per una transmissió de ràdio de la BBC

diumenge, 8 de juliol de 2012

Boom

Nits que comencen i acaben abans del bona nit.

Mientras haya
trasluces en la tiniebla,
claridades en secretos,
noches que lo son apenas.

                             Pedro Salinas

dijous, 5 de juliol de 2012

1, 2, 3...

Un movimiento que jamás se detiene, que constantemente refluye en sí mismo, tal es en verdad la característica específica del pensamiento de Nietzsche. Las posibilidades combinatorias no son infinitas; por el contrario, son muy limitadas, pues el impulso motor que siempre empuja hacia delante, que se lacera a sí mismo sin dar tregua a los pensamientos, concuerda de manera absoluta con la idiosincrasia íntima de su personalidad de modo que incluso cuando los pensamientos parecen divagar, permanecen firmemente vinculados al mismo proceso psicológico que una y otra vez los obliga a someterse a las necesidades dominantes. Veremos en qué medida la filosofía de Nietzsche describe efectivamente un círuclo y cómo, a modo de conclusión, en algunas de sus más íntimas y secretas experiencias intelectuales el hombre adulto se acerca de nuevo al muchacho que fue, de manera que las siguientes palabras podrían servir para caracterizar la andadura de su filosofía: «¡Mira, un río que tras muchos meandros fluye de nuevo hacia la fuente!» (Així parlà Zaratustra). No es ninguna casualidad que, en su último período creador, Nietzsche fuera a parar a su doctrina mística del eterno retorno: la imagen del círculo, de un cambio eterno en una repetición eterna, pende como un símbolo mágico y un signo esotérico sobre el portal de entrada a sus obras. 

Friedrich Nietzsche en sus obras, Lou Andreas-Salomé
[minúscula, 2005]

...com en un vals...1, 2, 3, 1, 2, 3..."el 4 mai no arriba per mai no parar de girar..." (Udol)


Blue Danube - Richard Strauss

dimecres, 4 de juliol de 2012

Udol

“Vull ser la paraula dels silencis del món”. Què paradoxal, no?  Vull entendre, vull crear, vull rebre sense tenir por, vull ser una rolling stone. Tots tenim por, bé que ho sabeu. Ara, quan expressem aquesta por i no surten llàgrimes sinó somriures, voldrà dir que tot haurà valgut la pena.  Que no haurem deixat que les paraules se’n vagin amb el vent, que no haurem deixat de cantar, escriure, ballar, pintar…no haurem deixat que la flama dins nostre s’apagui. “Sé que llegeixes aquest poema”, perquè necessites agafar-te a la paraula, necessites trobar un sentit que vagi més enllà del que ja entens, necessites no estar davant d’una pàgina en blanc. Jo necessito moltes coses i, al mateix temps, poquíssimes. A vegades és tan fàcil com que t’arrenquin un somriure que per tu era inimaginable. Que gran. Sé que llegeixes aquest poema i que te’l tornaràs a llegir més tard. Perquè necessites sentir així, sense més, entre moviments i silencis i il·lusions, eternament. 


I know you are reading this poem listening for something, torn 
between bitterness and hope 
turning back once again to the task you cannot refuse. 
I know you are reading this poem because there is nothing else 
left to read 
there where you have landed, stripped as you are.


Adrienne Rich (versos del poema From an Atlas of the Difficult World)

dimarts, 3 de juliol de 2012

Embolcalls

«¿Cómo puede el hombre conocerse a sí mismo? Este es un asunto oscuro y misterioso; y si la liebre tiene siete pieles, bien  podría el hombre despellejarse siete veces setenta, que ni aun así podría exclamar: ¡Ah! ¡Por fin! ¡Este eres tú realmente! ¡Ya no hay envolturas!" [...] ¿Qué es lo que ha atraído a tu espíritu? ¿Qué lo ha dominado y, al mismo tiempo, embriagado de felicidad? Despliega ante tu mirada la serie de esos objetos venerados y, tal vez, te revelen (...) una ley, la ley fundamental de tu ser más íntimo. Compara estos objetos, observa (...) cómo forman una escalera por la que tú mismo has estado ascendiendo para llegar hasta lo que ahora eres; pues tu verdadera esencia no se halla oculta en lo más profundo de tu ser, sino a una altura inmensa por encima de ti...»

(Fragment citat de Schopenhauer el pensador, Friedrich Nietzsche) Friedrich Nietzsche en sus obras, Lou Andreas-Salomé

[minúscula, 2005]

dissabte, 30 de juny de 2012

N.

Quien quisiera examinar a Nietzsche desde su importancia como teórico del pensamiento, desde eso que quizá la filosofía futura pudiera aprender de él, se apartaría desilusionado sin haber penetrado en el núcleo de su significado. Porque el valor de sus pensamientos no radica en su originalidad teórica, no en eso que puede fundamentarse o refutarse de forma dialéctica, sino absolutamente en la violencia íntima con la que, en sus obras, una personalidad habla en cuanto personalidad; en eso que, según su propia expresión, bien podría refutarse, pero que será «imposible de matar».

Friedrich Nietzsche en sus obras, Lou Andreas-Salomé

[minúscula, 2005]


divendres, 29 de juny de 2012

La primera pàgina

A vegades m'agradaria no haver llegit mai certs llibres per poder-los tornar a obrir com si fos la primera vegada. 

dimarts, 26 de juny de 2012

Humanitats

I què ets després d'acabar Humanitats...? Saps què et vull dir? Hi ha arquitectes i periodistes i químics i traductors i filòlegs i mestres i fisioterapeutes i farmacèutics i economistes i metges i advocats. Tu què? Ets humanista...? No, no pas, què he de ser jo humanista?! Només sé que sóc una mica més del que era quan vaig començar. Ja és molt, no? Que bé!

dilluns, 25 de juny de 2012

Pols

"Somriu fins que et faci mal"...i després plora fins que te'n deixi de fer.

divendres, 22 de juny de 2012

Come here

Have I never laid down by your side?


Come Here - Marble Sounds

dimecres, 20 de juny de 2012

Ventades

He decidit que vull una paret granate i una planta, si pot ser. Que vull obrir aquells porticons que ara veig tan tancats, i que sonarà molta música. Vull el silenci de les quatre parets i el soroll del carrer. He decidit, també, que em volarà la ment amb les paraules que llegiré i les que m’inventaré. Que tornaré a parlar en veu alta quan em faci falta, que és sovint, i que em vindran calfreds quan arribin les ventades de felicitat que menys m’espero; aquelles intuïtives i de la pell. He decidit que estimaré com millor sàpiga, i que vull una paret granate.

dimarts, 19 de juny de 2012

Paraules breus XII

Núvol i ocell pels meus enyoraments.

32 (Immediacions, II)

Crec en el vers que, aparentment, no encaixa.

273 (Immediacions, II)

Feliu Formosa

dilluns, 18 de juny de 2012

Only one thing


I'm not frightened. I'm not frightened of anything. The more I suffer, the more I love. Danger will only increase my love. It will sharpen it, forgive its vice. I will be the only angel you need. You will leave life even more beautiful than you entered it. Heaven will take you back and look at you and say: Only one thing can make a soul complete and that thing is love.

Michael, The Reader (2008)

dissabte, 16 de juny de 2012

Bajo el filo

Tu mente ahora,
desmoronándose como una tarta nupcial,
cargada de experiencias inútiles, rica
en sospechas, rumores, fantasías,
rompiéndose bajo el filo del cuchillo
de la realidad. En la plenitud de tu vida.

Adrienne Rich (versos del poema Instantáneas de una nuera)

dijous, 14 de juny de 2012

I told you to be fine

Now all your love is wasted?

Then who the hell was I?

Skinny Love - Bon Iver

dimecres, 13 de juny de 2012

Paisatges

On se sent attiré parfois par un plus grand espace
Le besoin de voir plus loin que le mur d'en face

                           Il faut un paysage plus grand

                                   En fermant les yeux
                                                                              Un ciel blanc

                                   Et des arbres

Pierre Reverdy (versos de la novel·la en vers Le Voleur de Talan)


Se siente a veces la atracción de un espacio más grande
La necesidad de ver más allá del muro de enfrente
                           
                            Hace falta un paisaje más vasto
                                   
                                       Al cerrar los ojos
                                                                            Un cielo blanco

                                       Y árboles

Traducció de Rosa Lentini (El ladrón de Talan)

dimarts, 12 de juny de 2012

Sospirs

Love, it will not betray you, dismay or enslave you,
                                                                                             

Sigh No More - Mumford and Sons

dilluns, 11 de juny de 2012

Hauria de ser

És tan fàcil com dir que tot és una mica diferent. Però jo em pregunto el per què, i tu em dius que simplement ho visqui. I tens raó. Però el “per què?” s’ha convertit en un mal vici, i la meva ment s’alimenta d’ell sense quedar-se mai plena. Ja hauria d’haver après a fer dieta, però va engolint sense trobar mai cap resposta. Aquest és el problema; quan les preguntes no construeixen sinó que destrueixen. I quan no sabem parar per tal d’aconseguir un mínim d’equilibri. Deu ser difícil caminar sobre aquella corda que queda just al mig del pensar i el fluir, de la transcendència i la lleugeresa, de la realitat interior i la realitat exterior. Molt difícil. Potser tant o més que saber distingir la veu més sincera entre totes les altres. Mira que hauria de ser fàcil. Potser només és qüestió de confiar.

dissabte, 9 de juny de 2012

Wicked thing

Quelqu'un apprenait la jalousie
l'orgueil le bonheur et l'amour

                          Pierre Reverdy (versos de la novel·la en vers Le Voleur de Talan)


Alguien aprendía los celos
el orgullo la dicha y el amor

                           Traducció de Rosa Lentini (El ladrón de Talan)


Wicked Game - James Vincent McMorrow

dimecres, 6 de juny de 2012

En nosaltres

Il faut fermer les yeaux et se boucher les oreilles car, en nous, tout est vérité, mais il ne faut vouloir persuader personne.

Pierre Reverdy (fragment de la novel·la en vers Le Voleur de Talan)


Hay que cerrar los ojos y taparse los oídos ya que, en nosotros, todo es verdad, pero no hay que intentar convencer a nadie.

                    Traducció de Rosa Lentini (El ladrón de Talan)

dimarts, 5 de juny de 2012

En la llum

Apuja el volum. Més fort. Més fort. Més fort! Ara digues alguna cosa. Qualsevol cosa. Qualsevol paraula. T’has sentit la veu? Doncs apuja el volum. Més fort. Més fort! Ara? Parla. Res? Millor. A vegades hem d’ofegar les paraules i inundar-nos de qualsevol sentiment que ens vingui, amb totes les contradiccions que puguin existir. Fora tot el silenci que ens faci pensar. Fora tot allò que reconeixem tan bé. Fora, fora, fora! I conreem-nos en la llum.

 
Raconte-moi une historie - M83

dilluns, 4 de juny de 2012

Racons

Tu em podràs trobar a la Font de Montjuïc, tu a la plaça on hi ha Ramon Berenguer, tu al Carrer dels Comtes amb la Plaça Sant Iu, tu a l'Ateneu Barcelonès, tu a les escales del pati de la Biblioteca Nacional de Catalunya, tu al portal darrere la Catedral, tu al Bracafè del Carrer Casp, tu al Carrer Marina amb Gran Via i tu a la Plaça Sant Felip Neri. 

The Oak Tree

M’agradaria poder llegir el poema que escriu Orlando durant quatre segles. Saber quantes estrofes i versos el composen. Quina rima té. Quantes vegades surt la paraula mort, amor, naturalesa, solitud, “vida i amant”. Notar la diferència d’estil entre quan era jove o adult, home o dona, si és que canvia en absolut. I poder escoltar la seva veu; a vegades metàl·lica, a vegades de foc. Sentir com li batega el món sota la columna vertebral, entendre com podia estar morta i enamorar-se apassionadament en un minut estirada sobre la gespa. Viure en aquella serenor al veure que el temps t’ha eludit i que per tu no compte. Que no existeixen ni els minuts ni les hores ni els mesos; només el canvis d’estació. I que la vida transcorre a través de pols oposats; fred i calor, odi i amor, solitud i companyia, destrucció i creació, jo i altre, vida i mort, tot en un mateix moment intemporal i difús; inabastable. 

dissabte, 2 de juny de 2012

Mentida num. 13

Prenc total control sobre cos i voluntat quan passejo la nit de Barcelona.

divendres, 1 de juny de 2012

Skin

You can make your life look pretty, add a little ice and gin.


Skin - BOY

dijous, 31 de maig de 2012

Suc de taronja

Els tres minuts ens exprimeixen les mil paraules.

dimecres, 30 de maig de 2012

Veure o creure

The less we see the more we believe.

Orlando, Virginia Woolf
[Harcourt, 2006]

dilluns, 28 de maig de 2012

Irracional (o decimal infinit no periòdic)

Ric perquè el meu boli està acostumat a escriure paraules i no números i fórmules matemàtiques. Les línies de les fraccions no em surten rectes i la millor calculadora que tinc és la de l’ordinador, que no sé per què mai em dóna el resultat que necessito. I em concentro i giro la pàgina per tornar a començar i dins el meu cap intento formular amb paraules allò que potser només es pot representar amb números. I aleshores xoco contra mil parets abstractes i invisibles que la meva ment no sap abastar. Sí, si jo ho admeto. Cosa que no vol dir que no ho segueixi intentant. I que no em segueixi rient de mi mateixa però, eh!, amb certa tendresa i comprensió, que jo no sabia pas on em ficava i no, no passa res! Perquè m’agrada sentir-me tan absolutament aclaparada (o overwhelmed, que m'agrada més!) i indefensa davant les mil milions de coses que encara no sé, i les cent mil milions de coses que no arribaré a saber mai.

diumenge, 27 de maig de 2012

El mateix

Que camino per aquesta ciutat sense por, sense destí, sense pressa i sense pes. Veig els mateixos carrers i arbres i bancs, estic sota el mateix cel, respiro el mateix aire i trepitjo el mateix terra. Però sempre és igual de nou. I que no canviï.

dissabte, 26 de maig de 2012

Matins i Barcelones

Spring is making promises outside. 


Little Numbers - BOY

divendres, 25 de maig de 2012

Chase the flame

For in all she said, however open she seemed and voluptuous, there was something hidden; in all she did, however daring, there was something concealed. So the green flame seems hidden in the emerald, or the sun prisoned in a hill. The clearness was only outward; within was a wandering flame. (...) Orlando went wild in his transports and swept her over the ice, faster, faster, vowing that he would chase the flame, dive for the gem, and so on and so on, the words coming on the pants of his breath with the passion of a poet whose poetry is half pressed out of him by pain. 

Orlando, Virginia Woolf
[Harcourt, 2006]

dijous, 24 de maig de 2012

Admeto

La impossibilitat de transformar-ho tot en paraules.

dimarts, 22 de maig de 2012

It comes and goes in waves

¿T'és possible de viure algun instant
sense la pressió dels fets,
entre tantes batalles
que, per més ironia,
saps que has de perdre?
I surts de casa, ara, amb certa por
del vagareig i de la solitud.
Hi ha dues realitats, a banda i banda,
i tu, tot sol, al centre,
entre un goig amb recança
i una lluita que et costa:
aquest joc amb la història i amb el temps
que no saps fins a quin
punt pots dir que són teus.
Et ve de la ciutat, que queda enrere,
un so allargat i agut,
udol o refilet. Camines ara
vorejant els rails; te'n desvies
i avances per l'ampla garriga,
es fa fosc i t'atreuen uns arbres
que se't retallen contra el cel rogenc.
La nit fa més intensa
l'olor de fum i de pinassa
i més present l'atracció del buit.
Potser no n'hi ha prou
de respirar a ple aire.
Potser tampoc no basta
de conjurar el no-res.

Entre dues batalles - Feliu Formosa


                                                                              
Comes and Goes - Greg Laswell

dilluns, 21 de maig de 2012

Intuïció

Life is to be understood, Bergson had proclaimed, not through the brain or mechanical reason, but through poetic intuition. A manifesto for Virginia Woolf to whom as poet and woman, intuition is core and kernel.

Virginia Woolf. The Will to Create as a Woman, Ruth Gruber

[Carroll and Graf, 2005]

Una intuïció no té solta ni volta,
és sols un bri de llum en la tenebra,
o un llenç blanc que s'esquinça
fendit per la veu negra de la nit.
Una intuïció no té base ni sostre,
no creu en res,
és un primer principi,
no té pàtria, no té mare,
no exigeix sacrifici ni obediència,
ni projecta cap ombra,
ni aspira a ser feliç.
Una intuïció és un buit, és una esberla,
un pont sense pilars del no-res al no-res,
com un poema.

Poema II - Francesc Josep Vélez

El roser

M'han dit que a Guatemala creix una rosa tan bonica que molts se la queden mirant bocabadats. A mi em sembla poder olorar el seu granate a 9153 quilòmetres. Distància ínfima, quasi res. La que ha de recórrer una gota abans de deixar-se anar de la pestanya.

diumenge, 20 de maig de 2012

Le chemin

Il y a quelqu'un qui cherche
Une adresse perdue dans le chemin caché

Pierre Reverdy (versos del poema Chemin Tournant)


Hay alguien que busca
Una dirección perdida en el camino oculto

Traducció de Guillermo F. Rojano (Camino sinuoso)

dissabte, 19 de maig de 2012

Respirar

La qüestió és deixar de respirar durant una estona per després agafar tot l'aire del món.

divendres, 18 de maig de 2012

Here comes a feeling you thought you'd forgotten

With lips and teeth to ask how my day went.


Horchata - Vampire Weekend

dimecres, 16 de maig de 2012

Arena

Pots pujar ràpid o lent, depenent de les ganes que tinguis d’arribar, o de la força que tinguis per pujar. I un cop en el graó més alt, si mires a baix sents el vertigen que tant ens agrada sentir a tots. Aquella sensació de saber que si caus, i creieu-me que pots caure, et faràs mal. Però tampoc no pateixes massa perquè tens prou equilibri per sentir-te segura en la inseguretat. Si t’asseus i mires endavant surts del museu i voles pels terrats de Barcelona. I pots tornar-te invisible o ser el centre d’atenció. Tot depèn del rol que vulguis prendre; si vols ser espectador o actor, si puges o et quedes a baix, si estàs sola o acompanyada...o potser cal no pujar, no tocar, només mirar. Què avorrit, això. Però bé, hi ha dies per tot.

Arena, Rita McBride