He decidit que vull una paret granate i una planta, si pot ser. Que vull obrir aquells porticons que ara veig tan tancats, i que sonarà molta música. Vull el silenci de les quatre parets i el soroll del carrer. He decidit, també, que em volarà la ment amb les paraules que llegiré i les que m’inventaré. Que tornaré a parlar en veu alta quan em faci falta, que és sovint, i que em vindran calfreds quan arribin les ventades de felicitat que menys m’espero; aquelles intuïtives i de la pell. He decidit que estimaré com millor sàpiga, i que vull una paret granate.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada