dimarts, 31 de juliol del 2012

Una gota

Avui he tornat a la tardor. Una tardor d'estiu, d'instant, de sempre; que esdevé i es desfà en un cercle constant de caos i paraules, colors, silencis i ordre. I m'ha caigut a sobre com aquella gota fresca i apassionada, fosca i tan transparent que senzillament és, amb tots els seus matisos fusionats; indistingibles i alhora delimitats. Una gota que cau al damunt com un mar d'ones on cada una és diferent a l'anterior; ara il·lusió, ara tristesa, ara somriure, ara intriga, ara passió, ara ràbia i incomprensió, ara calma però sempre amb una mica d'agitació. M'ha caigut a sobre com aquella gota efìmera que se sent eterna.

diumenge, 29 de juliol del 2012

Trencar

                     I don't
collect what I can't use         I need
what can be broken.

                              Adrienne Rich (versos del poema Nightbreak)



                     No
col·lecciono el que no puc fer servir        Necessito
el que es pot trencar.

                              Trencar la nit

dissabte, 28 de juliol del 2012

Slow down

I'm up in the woods,

I'm down on my mind,

I'm building a sill to slow down the time.


Woods - Bon Iver

divendres, 27 de juliol del 2012

Mans

but really I have nothing but myself
to go by; nothing
stands in the realm of pure necessity
except what my hands can hold.

                         Adrienne Rich (versos del poema Integrity)



pero verdaderamente no poseo nada salvo mi persona
para guiarme; nada
existe en el reino de la pura necesidad
excepto lo que mis manos pueden sostener.

                         Traducció de María Soledad Sánchez Gómez (Integridad)

dimecres, 25 de juliol del 2012

Coordenades

Allà on no arriba ni la poesia, ni l’aigua de mar, ni el so del piano, ni la paraula sincera, ni l’abisme del futur, ni el silenci de la nit, ni la flama que crema, ni el passeig per Barcelona, ni la foto del passat, ni la mà amiga, ni la llengua de l’amant, ni la carta rebuda, ni el sol d’agost. 

dimarts, 24 de juliol del 2012

Únicament un silenci profund

Con esto parece alcanzado un final y clausurada de manera necesaria la evolución del conjunto: el impulso insaciable y apasionado que animaba y elevaba a este espíritu ha terminado finalmente por consumirlo y devorarlo. Para nosotros, los que estamos fuera, lo cubre de ahora en adelante la más completa oscuridad; se adentra en un mundo de experiencias internas totalmente individuales, frente al que los pensamientos que hasta aquí lo acompañaron tienen que detenerse: únicamente un silencio profundo y estremecedor se extiende ante nosotros. Pero no solo sucede que no podamos seguir a su espíritu en la última de sus transformaciones, alcanzada merced al sacrificio de sí mismo; es que tampoco debemos seguirlo: en ello, precisamente, yace para él la prueba de su verdad, que ha llegado a unificarse por entero con todos los secretos y misterios de su interior. En su postrera soledad, Nietzsche nos abandona cerrando las puertas tras de sí.

Friedrich Nietzsche en sus obras, Lou Andreas Salomé
[minúscula, 2005]



Xiuxiueig

My head is full of whispers
which tomorrow will be silent.

                         Adrienne Rich (versos del poema The Trees)


Mi mente se llena de susurros
que mañana habrán callado.

                         Traducció de María Soledad Sánchez Gómez (Árboles)

dilluns, 23 de juliol del 2012

Flames

El foc ho devora tot.

diumenge, 22 de juliol del 2012

Combats quotidians

Insistència

Resistència

Insistència

Resistència

Too Insistent - The Do

dijous, 19 de juliol del 2012

Estuvimos a punto

That conversation we were always on the edge
of having, runs on in my head,
at night the Hudson trembles in New Jersey light
polluted water yet reflecting even
sometimes the moon
and I discern a woman
I loved, drowning in secrets, fear wound round her throat
and choking her like hair. And this is she
with whom I tried to speak, whose hurt, expressive head
turning aside from pain, is dragged down deeper
where it cannot hear me,
and soon I shall know I was talking to my own soul.

Twenty-One Love Poems, XX - Adrienne Rich


Aquella conversación que siempre estuvimos a punto
de tener, da vueltas en mi cabeza,
por la noche el Hudson tiembla bajo las luces de New Jersey
aguas sucias que sin embargo reflejan a veces
también la luna
y distingo a una mujer
que amé, ahogándose en secretos, el miedo enroscado a su garganta
como si fuera pelo, sofocándola. Y es con ella
con quien intenté hablar, su cabeza herida, expresiva,
se aparta del dolor, se arrastra hacia profundidades
donde no puede oírme,
y pronto sabré que le estaba hablando a mi propia alma.

Veintiún poemas de amor, XX (traducció de María Soledad Sánchez Gómez)

diumenge, 15 de juliol del 2012

No serà

it will not be simple, it will not be long
it will take little time, it will take all your thought
it will take all your heart, it will take all your breath
it will be short, it will not be simple

it will touch through your ribs, it will take all your heart
it will not be long, it will occupy your thought
as a city is occupied, as a bed is occupied
it will take all your flesh, it will not be simple

You are coming into us who cannot withstand you
you are coming into us who never wanted to withstand you
you are taking parts of us into places never planned
you are going far away with pieces of our lives

it will be short, it will take all your breath
it will not be simple, it will become your will

Final Notations - Adrienne Rich



no serà senzill, no trigarà gaire,
no durarà molt, se t'endurà tot el pensament
se t'endurà tot el cor, se t'endurà l'alè
serà curt, no serà senzill

et tocarà a través de les costelles, se t'endurà tot el cor
no trigarà gaire, t'ocuparà el pensament
com una ciutat és ocupada, com un llit és ocupat
et prendrà tota la carn, no serà senzill

entres dins de nosaltres que no et podem resistir
entres dins de nosaltres que mai no vam voler resistir-te
t'emportes parts de nosaltres a llocs mai planificats
te'n vas lluny amb bocins de les nostres vides

serà curt, se t'endurà l'alè
no serà senzill, esdevindrà voluntat teva

Notacions finals (traducció de Montserrat Abelló)

divendres, 13 de juliol del 2012

Dos mil razones

Estaría tan lejos de ti
que ya no recuerdo el momento
en que te dije por última vez...

A cualquier otra parte - Dorian

dijous, 12 de juliol del 2012

Bombardeig

Arma 

de 

destrucció 

massiva. 

dimarts, 10 de juliol del 2012

Veu i Veritat

[...] since the only test of truth is length of life, and since words survive the chops and changes of time longer than any other substance, therefore they are the truest. Buildings fall; even the earth perishes. What was yesterday a cornfield is today a bungalow. But words, if properly used, seem able to live for ever. 

Craftsmanship, Virginia Woolf
[Penguin, 2009]

[...] ja que l'única prova de la veritat és la durada de vida, i com que les paraules sobreviuen els talls i els canvis del temps més que qualsevol altra substància, és per això que són les més vertaderes. Els edifics cauen; fins i tot la terra pereix. El que ahir era un camp de blat de moro avui és un bungalow. Però les paraules, si s'utilitzen correctament, semblen ser capaces de viure per sempre.

Craftsmanship, Virginia Woolf



La veu enregistrada de la Virginia Woolf llegint un fragment del seu assaig anomenat Craftsmanship, el 29 d'abril del 1937, per una transmissió de ràdio de la BBC

diumenge, 8 de juliol del 2012

Boom

Nits que comencen i acaben abans del bona nit.

Mientras haya
trasluces en la tiniebla,
claridades en secretos,
noches que lo son apenas.

                             Pedro Salinas

dijous, 5 de juliol del 2012

1, 2, 3...

Un movimiento que jamás se detiene, que constantemente refluye en sí mismo, tal es en verdad la característica específica del pensamiento de Nietzsche. Las posibilidades combinatorias no son infinitas; por el contrario, son muy limitadas, pues el impulso motor que siempre empuja hacia delante, que se lacera a sí mismo sin dar tregua a los pensamientos, concuerda de manera absoluta con la idiosincrasia íntima de su personalidad de modo que incluso cuando los pensamientos parecen divagar, permanecen firmemente vinculados al mismo proceso psicológico que una y otra vez los obliga a someterse a las necesidades dominantes. Veremos en qué medida la filosofía de Nietzsche describe efectivamente un círuclo y cómo, a modo de conclusión, en algunas de sus más íntimas y secretas experiencias intelectuales el hombre adulto se acerca de nuevo al muchacho que fue, de manera que las siguientes palabras podrían servir para caracterizar la andadura de su filosofía: «¡Mira, un río que tras muchos meandros fluye de nuevo hacia la fuente!» (Així parlà Zaratustra). No es ninguna casualidad que, en su último período creador, Nietzsche fuera a parar a su doctrina mística del eterno retorno: la imagen del círculo, de un cambio eterno en una repetición eterna, pende como un símbolo mágico y un signo esotérico sobre el portal de entrada a sus obras. 

Friedrich Nietzsche en sus obras, Lou Andreas-Salomé
[minúscula, 2005]

...com en un vals...1, 2, 3, 1, 2, 3..."el 4 mai no arriba per mai no parar de girar..." (Udol)


Blue Danube - Richard Strauss

dimecres, 4 de juliol del 2012

Udol

“Vull ser la paraula dels silencis del món”. Què paradoxal, no?  Vull entendre, vull crear, vull rebre sense tenir por, vull ser una rolling stone. Tots tenim por, bé que ho sabeu. Ara, quan expressem aquesta por i no surten llàgrimes sinó somriures, voldrà dir que tot haurà valgut la pena.  Que no haurem deixat que les paraules se’n vagin amb el vent, que no haurem deixat de cantar, escriure, ballar, pintar…no haurem deixat que la flama dins nostre s’apagui. “Sé que llegeixes aquest poema”, perquè necessites agafar-te a la paraula, necessites trobar un sentit que vagi més enllà del que ja entens, necessites no estar davant d’una pàgina en blanc. Jo necessito moltes coses i, al mateix temps, poquíssimes. A vegades és tan fàcil com que t’arrenquin un somriure que per tu era inimaginable. Que gran. Sé que llegeixes aquest poema i que te’l tornaràs a llegir més tard. Perquè necessites sentir així, sense més, entre moviments i silencis i il·lusions, eternament. 


I know you are reading this poem listening for something, torn 
between bitterness and hope 
turning back once again to the task you cannot refuse. 
I know you are reading this poem because there is nothing else 
left to read 
there where you have landed, stripped as you are.


Adrienne Rich (versos del poema From an Atlas of the Difficult World)

dimarts, 3 de juliol del 2012

Embolcalls

«¿Cómo puede el hombre conocerse a sí mismo? Este es un asunto oscuro y misterioso; y si la liebre tiene siete pieles, bien  podría el hombre despellejarse siete veces setenta, que ni aun así podría exclamar: ¡Ah! ¡Por fin! ¡Este eres tú realmente! ¡Ya no hay envolturas!" [...] ¿Qué es lo que ha atraído a tu espíritu? ¿Qué lo ha dominado y, al mismo tiempo, embriagado de felicidad? Despliega ante tu mirada la serie de esos objetos venerados y, tal vez, te revelen (...) una ley, la ley fundamental de tu ser más íntimo. Compara estos objetos, observa (...) cómo forman una escalera por la que tú mismo has estado ascendiendo para llegar hasta lo que ahora eres; pues tu verdadera esencia no se halla oculta en lo más profundo de tu ser, sino a una altura inmensa por encima de ti...»

(Fragment citat de Schopenhauer el pensador, Friedrich Nietzsche) Friedrich Nietzsche en sus obras, Lou Andreas-Salomé

[minúscula, 2005]