Allà on no arriba
ni la poesia, ni l’aigua de mar, ni el so del piano, ni la paraula sincera, ni
l’abisme del futur, ni el silenci de la nit, ni la flama que crema, ni el passeig per Barcelona, ni la
foto del passat, ni la mà amiga, ni la llengua de l’amant, ni la carta rebuda,
ni el sol d’agost.
1 comentari:
aleshores les nostres coordenades són properes.
Publica un comentari a l'entrada