Avui he tornat a la tardor. Una tardor d'estiu, d'instant, de sempre; que esdevé i es desfà en un cercle constant de caos i paraules, colors, silencis i ordre. I m'ha caigut a sobre com aquella gota fresca i apassionada, fosca i tan transparent que senzillament és, amb tots els seus matisos fusionats; indistingibles i alhora delimitats. Una gota que cau al damunt com un mar d'ones on cada una és diferent a l'anterior; ara il·lusió, ara tristesa, ara somriure, ara intriga, ara passió, ara ràbia i incomprensió, ara calma però sempre amb una mica d'agitació. M'ha caigut a sobre com aquella gota efìmera que se sent eterna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada