—Tú perteneces a la generación joven —dijo Carol—. ¿Qué tienes que decir? —Se sentó en la mecedora.—Supongo que lo primero es no tener miedo. —Therese se volvió y vio la sonrisa de Carol—. Supongo que sonríes porque piensas que yo tengo miedo.—Tú eres tan frágil como esta cerilla. —Carol la sostuvo ardiendo un momento después de encender el cigarrillo—. Pero en las condiciones adecuadas podrías incendiar una casa, ¿verdad?—O una ciudad.
Carol, Patricia Highsmith
[Anagrama, 2010]
2 comentaris:
Això vol dir que sembla evident que les condicions i circumstàncies son les que ens fan aparents bones persones o terroristes, oi? Es el que es diu quan no es te cap horitzó de plenitud. Si existeix un ideal, les circumstàncies poden certament influir, peró no necessàriament determinar...
No crec que sigui qüestió de ser terrorista o bona persona...crec que es tracta més de com les circumstàncies poden fer aflorir l'essència, sigui quina sigui aquesta...el que aparentem ser i el que podem arribar a ser...i sí...l'ideal és ser el que ets, ser en essència, sense influència de res extern...però a poc a poc, que això són paraules majors!
delesparaules
Publica un comentari a l'entrada