Diuen que és la meva última nit a casa. Ma mare li diu a mon pare que em faci tornar les claus i ell diu que faran una barricada perquè no pugui entrar. Jo no me’ls crec. A més, l’habitació nova està buida. Té un escriptori i un llit i una prestatgeria i un armari. Però no té llibres ni pòsters ni roba ni cartes ni fotografies ni papers per tot arreu. Que encara tornaré algun dia per poder-me despertar sota aquella finestra de cel blau i pluja gris. Tornaré per escoltar tots els secrets que les quatre parets encara no m’han dit. I tornaré perquè sí, perquè és meva i està viva de mi. Això sí, segueix la paret granate i, amb el setembre, torna aquí també.
2 comentaris:
jo sé com saltar-me les barricades! només cal que treguis el número exacte i... o directament tirar una pilota de vòlei!
;)
Estaràs aquí, estaràs allà, però sempre ho ompliràs tot. Bon viatge....
Publica un comentari a l'entrada