dilluns, 31 de desembre del 2012

Petites veritats (Núm. He perdut el compte)

Avui he vist un gat negre i m'he despertat amb una sorpresa a la italiana. He passejat pels carrerons de Barcelona amb algú que no feia més que donar-me cops i molestar-me sense parar. És adorable. M'he passat una hora dins una llibreria i he aconseguit no comprar-me res. Em queden poques pàgines del llibre que des del setembre tenia ganes de llegir i aconseguiré acabar-me'l abans que s'acabi l'any. Us juro que tot això és veritat. Ara, de certeses grandiloqüents no m'atreveixo a fer-ne gaires, només que l'últim dia de l'any sempre és assolellat. 

2 comentaris:

Anònim ha dit...

L'últim dia de l'any sempre és assolellat! Sí senyora!!! Una gran veritat!!! :)

Que n'hi hagi molts aquest any que comença! I moltes paraules com les d'aquest apunt.

Una abraçada1

(lavidatevidapropia)

Digne d'ésser adorat ha dit...

gat negre, 2013... no sembla que comenci gaire bé tot plegat... vés en compte amb els miralls!

per les certeses... és més senzill, no? no cal fer-les, ja hi són...