dimarts, 13 de novembre del 2012

Celebrar

Ahir vaig tenir por de ficar el pinxo tan endins que el pa no tornés a sortir i es quedés rebolcant-se en el formatge fos. Que estava bo, estava deliciós. Hi havia fils per tot arreu que pujaven i pujaven per finalment baixar i acabar en la foscor de la boca. Ben a prop hi havia una dona sola que es menjava tota una taula de formatges i pernil. S’ho va acabar tot sense problemes. Nosaltres vam patir més, potser, però és que ho vam rematar amb una explosió de xocolata. I res sembla gaire important. Tampoc enteníem massa al cambrer argentí i ells no es van aclarir amb qui pagava. Et sento riure. Vaig tornar coixejant a casa. Que fàcil és celebrar les petites victòries quotidianes.

1 comentari:

ester ha dit...

i que no faltin mai, ni les victòries, ni les celebracions, ni les gràcies...