divendres, 19 d’abril del 2013

En un instant

En el espasmo de un instante
nos encontramos.
Me atravesaste,
y te atravesé.
Me diste mi dolor
y te di tu gloria.
Te irás a regar
una tierra nueva,
y yo me quedaré pensativa:
¿Cómo
llegaron a entrelazarse nuestras manos?


Maram al-Masri

[Cereza roja sobre losas blancas, traduït per Rafael Ortega
Lancelot inverso, 2009]

divendres, 12 d’abril del 2013

Cada paraula d'amor

Qué dolor
por cada palabra de amor
que quiso exteriorizarse
y fue enterrada viva...
Qué dolor
en la garganta.

Maram al-Masri

[Cereza roja sobre losas blancas, traduït per Rafael Ortega
Lancelot inverso, 2009]

En femení

Quan el mal comença als ronyons i després passa a la panxa, als peus, a l'espatlla, als genolls, als bíceps, als ulls, a les cervicals, als canells, a les cuixes, al cap i al pit per, finalment, acabar a la punta dels dits dels peus, és mal de dona. 

dijous, 11 d’abril del 2013

Bàsic

Quan estem contents riem (o somriem) i quan estem tristos plorem (o estem seriosos). I en aquesta afirmació tan banal, absurda i simplificada, s'hi amaguen mil preguntes que encara no he sabut respondre.

El somriure

He smiled understandingly - much more than understandingly. It was one of those rare smiles with a quality of eternal reassurance in it, that you may come across four or five times in life. It faced - or seemed to face - the whole eternal world for an instant, and then concentrated on you with an irresistable prejudice in your favour. It understood you just so far as you wanted to be understood, believed in you as you would like to believe in yourself, and assured you that it had precisely the impression of you that, at your best, you hoped to convey.

The Great Gatsby, F. Scott Fitzgerald 

dimecres, 10 d’abril del 2013

Un altre tema


Ricardo Siri Liniers

dilluns, 1 d’abril del 2013

El dia és cada cop més llarg

L'abril
                                                                          sempre
              comença
                                                  amb

                                l'ànima

     e x a l t a d a
                                                       de
                                                                                                           mar
                                                                                                                              i
                                                                                                                                        pell
                                                                                                                                                        ardent.

divendres, 29 de març del 2013

Encara

És la cara del diluvi
és l'eterna gota en caure

és el mar que crida vine
és el jo que diu encara. 

dijous, 28 de març del 2013

28.3.1941

Let us again pretend that life is a solid substance, shaped like a globe, which we turn about in our fingers. Let us pretend that we can make out a plain and logical story, so that when one matter is despatched —love for instantce—we go on, in an orderly manner, to the next. I was saying there was a willow tree. Its shower of falling branches, its creased and crooked bark had the effect of what remains outside our illusions yet cannot stay them, is changed by them for the moment, yet shows through stable, still, and with a sterness that our lives lack.

The Waves, Virginia Woolf
[Harcourt, 1978]

Pretendamos de nuevo que la vida es una sustancia sólida, en forma de globo, a la que damos vueltas en nuestros dedos. Pretendamos que podemos elaborar una historia sencilla y lógica, de modo que, después de despachar un asunto —el amor, por ejemplo—, podamos proseguir, en orden, y despachar el siguiente. Decía que había un sauce. Su lluvia de ramas descendentes, su arrugada y retorcida corteza, producían el efecto de lo que queda fuera de nuestras ilusiones pero carece de la capacidad de refrenarlas; de lo que queda alterado de momento por esas ilusiones pero se ve estable, quieto y con la dureza de la que carecen nuestras vidas. 

Las Olas, Trad. de Andrés Bosch
[Lumen, 2010]