dilluns, 30 de març del 2009

Casualitats del món humanista


Fa un parell de setmanes el meu professor de Llengua Catalana em va sorprendre amb una classe sobre el món de l’editorial. Ens va explicar pas per pas els procediments que s’han de dur a terme en una editorial en el moment de voler portar un llibre al mercat. I ell com ho sap? Doncs per què té una petita editorial anomenada ‘Fragmenta’. La veritat és que quan va dir el nom ni em va sonar, i quan va dir la matèria amb la que treballaven: “assajos religiosos no-religiosos”, no m’estranyava que no em sonés.
Al arribar a casa vaig entrar a la web de ‘Fragmenta’, així, per curiositat (Sí! m’interessa el món de l’editorial!), i vaig anar a parar a l’apartat de les seves publicacions. La imatge del segon llibre de la llista em va cridar l’atenció perquè em sonava molt a un que m’havia comprat ja feia dos anys, quan a Batxillerat estudiàvem als filòsofs moderns. I afectivament, al anar a la prestatgeria allà estava el mateix llibre, publicat per ‘Fragmenta’, l’editorial que aquell mateix dia havia descobert que havia creat el meu profe de català. I no es tracta d’un llibre qualsevol, sinó d’una petita delícia pels amants de la filosofia i pels amants d’un llibre ben editat. Per què sí, el contingut està, però la portada, la contraportada, la lletra (mida i tipus!) i tots els altres factors propis de l’edició són fantàstics. I ja se sap que un bon text ben editat és el doble de bo.
Aquell dia vaig descobrir que les “petites” editorials també creen grans joies, i que el món de les Humanitats és un mocador, tot i que molt i molt gran!

(El llibre en qüestió és Els mestres de la sospita. Marx, Nietzsche, Freud de Francesc Torralba)

1 comentari:

Anònim ha dit...

...el llibre és ben editat, curosament editat, i esdevé un objecte -com tu dius- digne de tenir a les mans... però el contingut, les reflexions d'en Francesc Torralba són (per parlar només del cas de Nietzsche) absolutament discutibles, i del tot esbiaixades cap a una interpretació cristiana (i catòlica) que posa el pèls de punta! És sorprenent veure com determinades posicions religioses continuen volent vetllar per l'ortodòxia interpretativa, combatent tot el que planteja aires de llibertat, de crítica, d'emancipació, d'il·lustració...
L'assaig pot voler intentar ser de caràcter "religiós no-religiós", però el resultat és la ja coneguda posició força integrista del catolicisme envers els filòsofs de la sospita.

¿Però estem celebrat l'existència d'un nou blog? Doncs ENHORABONA!