...i torna, però per poc, ja que parteix de nou al cap d’uns instants. Es refugia en l’ombra del temps que no córrer, que resta tranquil desitjant que mai més ningú li doni presses.
I, mentrestant, les onades d’aquell mar d’estiu es perden de plaer amb aquells cossos nus que desitgen enfonsar-se sota la seva frescor. – Quin gust, quin desitjar més innocent, quina passió per estar allà.
Torna a entrar...aquella olor a mar d’estiu, tardor, hivern, i primavera...
1 comentari:
...a mi, exactament ara, m'entra per la finestra l'olor a pluja d'estiu, les gotes travessant la xafogor, i l'esquerda dels núvols que deixen espai per l'avui...
Publica un comentari a l'entrada