diumenge, 26 de setembre del 2010

No sóc

Dia a dia, mica en mica, a vegades perquè em toca, però sobretot perquè vull, vaig sent l'Ada.

6 comentaris:

Mariantònia Parellada ha dit...

ja et seguia des de l'anonimat i ara et segueixo com a usuaria d'un blog que he començat sense pensar-m'ho massa. un petó!

Menda ha dit...

sobretot perquè vols, vas sent Ada. M'agrada. Però una ada malalta?!

Laia ha dit...

Jo també vull participar del teu bosc de paraules també! :) espero més posts!

Platònica. Núria F ha dit...

ben dit i ben fet!

doncs em sembla mb que em vagi seguint pel blog! un petonet també per tu!! :)

esderay ha dit...

ara m'hi poso de veritat amb el blog.
em va agradar molt veure't l'altre dia. i veure't venir. i venir-vos a veure.
intentaré entendre com funciona això i t'agrego a la cosa aquesta de coleguis per llegir-te.
un petó floreta.
roser.

esderay ha dit...

no ho sé fer... sóc una negada per les tecnologies.