L'oblit

Porque el recuerdo

es la pena de sí mismo.

P. Salinas

 
Si em busco en el record és per la pena
d'un oblit que em fa por quan alço els ulls
com aquell que es desperta a punt d'alba
(entre l'angoixa i les expectactives)
després de dorimir poc i sent les hores
properes de la nit que queda enrere
com un temps que costés de situar,
com un vers que busqués el món extern,
i busco altra vegada els teus ulls plens
de tot allò que pot fer-me divers
pels records sense pena. I aquest gest
és allò que la vida té de fàcil.
¿Se'm perden energies amagades
en aquest recordar que vol incloure
l'imaginar? ¿Hi ha pena en el futur
o bé el goig més sublim, el de l'ignot?
La música que torna a acompanyar-nos
és el marc de la variació,
com altres cops, que em vénen al record
i que eren diferents, com ho és la música.
Això em permet brindar-te un altre jo
sense pena de mi. Em reconcilio
amb la música, amb tu, amb el vers, amb mi.

III (Del llibre Semblança) - Feliu Formosa