farta d'eufemismes polítics (neteja vs desallotjament), de fer "entrar en raó" a través de la força bruta, de no pensar els que donen l'ordre en les conseqüències dels actes, de no donar la cara...
indignada ho estava abans, ara... ara estic molt més que això. sembla que s'està posant de moda dialogar a cop de porra i gomes d'espuma a aquest pais darrerament, i tot amb el ridícul i insostenible argument de neteja i prevenció de cara a la celebració de la possible victòria de la Champions per part del Barça.
Serà millor que calli ja que està a punt de sortir-me verí per tots i cadascun dels porus del meu cos.
...ahir a la tarda érem milers de persones a la plaça catalunya, a les 6, a les 7, a les 8, a les 9, a les 10... ciutadans que fa dies que hi són, ciutadans que fa dies que hi anem quan podem, ciutadans que parlen, dialoguen, voten, ballen, juguen, prenen el sol, somnien... indignats contra tantes coses (l'estafa sistemàtica del sistema capitalista, el robatori de què som víctimes cada dia els treballadors, les retallades en salut i en educació -però no en mossos d'esquadra-, la impunitat que protegeix als banquers, el fet que els lladres-especuladors-xoriços campin per lliure, el servilisme i la mentida dels mitjans públics de comunicació al servei d'interessos polítics privats, la baixesa de molts dels nostres polítics... i tot, tant en versió catalana com espanyola...)... ...hi ha moments en què els ciutadans, les dones i els homes concrets, individuals, de carn i de sang, més enllà de les banderes (!!!quina meravella la plaça catalunya de la llibertat on no hi ha ni ha hagut aquests dies ni una sola bandera que no sigui la de la indignació i la lluita!!!), fan història, no una història idealista amb les majúscules de les gestes civilitzatòries (que sempre aixafen algú...), sinó la història possible que empeny una mica més endavant la lluita per l'emancipació dels homes i les dones, la lluita per la llibertat i per la justícia... la plaça catalunya, de molts joves, i també de molta gent més gran, i fins i tot de gent molt gran, és una baula més en el projecte (perfectible, clar) d'una vida més plena, lliure, creadora, justa, solidària, fraternal, tolerant, oberta, polimòrfica, pluricultural, respectuosa amb tantes coses que hem deixat de respectar -que ens han obligat a no respectar, que ens educat per a que no les respectem...-... el projecte d'una vida més feliç,més humana, amb molt menys mercantilisme i compra-venda de tot i de tothom, amb menys economia, i amb més humanitat...
(...i per cert, si algú ha de dimitir, per ètica, per justícia, per decència, o per pura vergonya... que ho faci aviat!)
3 comentaris:
una brutal mentida...
farta d'eufemismes polítics (neteja vs desallotjament), de fer "entrar en raó" a través de la força bruta, de no pensar els que donen l'ordre en les conseqüències dels actes, de no donar la cara...
indignada ho estava abans, ara... ara estic molt més que això. sembla que s'està posant de moda dialogar a cop de porra i gomes d'espuma a aquest pais darrerament, i tot amb el ridícul i insostenible argument de neteja i prevenció de cara a la celebració de la possible victòria de la Champions per part del Barça.
Serà millor que calli ja que està a punt de sortir-me verí per tots i cadascun dels porus del meu cos.
...ahir a la tarda érem milers de persones a la plaça catalunya, a les 6, a les 7, a les 8, a les 9, a les 10... ciutadans que fa dies que hi són, ciutadans que fa dies que hi anem quan podem, ciutadans que parlen, dialoguen, voten, ballen, juguen, prenen el sol, somnien... indignats contra tantes coses (l'estafa sistemàtica del sistema capitalista, el robatori de què som víctimes cada dia els treballadors, les retallades en salut i en educació -però no en mossos d'esquadra-, la impunitat que protegeix als banquers, el fet que els lladres-especuladors-xoriços campin per lliure, el servilisme i la mentida dels mitjans públics de comunicació al servei d'interessos polítics privats, la baixesa de molts dels nostres polítics... i tot, tant en versió catalana com espanyola...)...
...hi ha moments en què els ciutadans, les dones i els homes concrets, individuals, de carn i de sang, més enllà de les banderes (!!!quina meravella la plaça catalunya de la llibertat on no hi ha ni ha hagut aquests dies ni una sola bandera que no sigui la de la indignació i la lluita!!!), fan història, no una història idealista amb les majúscules de les gestes civilitzatòries (que sempre aixafen algú...), sinó la història possible que empeny una mica més endavant la lluita per l'emancipació dels homes i les dones, la lluita per la llibertat i per la justícia... la plaça catalunya, de molts joves, i també de molta gent més gran, i fins i tot de gent molt gran, és una baula més en el projecte (perfectible, clar) d'una vida més plena, lliure, creadora, justa, solidària, fraternal, tolerant, oberta, polimòrfica, pluricultural, respectuosa amb tantes coses que hem deixat de respectar -que ens han obligat a no respectar, que ens educat per a que no les respectem...-... el projecte d'una vida més feliç,més humana, amb molt menys mercantilisme i compra-venda de tot i de tothom, amb menys economia, i amb més humanitat...
(...i per cert, si algú ha de dimitir, per ètica, per justícia, per decència, o per pura vergonya... que ho faci aviat!)
salut i llibertat!
El divendres una amiga em va escriure: primer t'indignes; després recuperes la força.
Molta força per tots!
Publica un comentari a l'entrada