Després de molts dies, avui ha bufat la tramuntana. A la platja ja no hi havia boira i les tovalloles s’han assecat ràpid a la barana de la terrassa. Ja era hora. Els diaris estan plens de "setembre”, “tornada”, i de “la poca desconnexió d’aquest estiu”. I és cert, res s’atura i què ràpid que ha passat tot plegat. Ahir la nit alguns mojitos tenien regust a comiat i l’aigua de la piscina estava calenta. Ara s’ha enfosquit tot en qüestió de minuts. Si plou serà la primera vegada des que sóc aquí. I plourà. El vent bufa fort, i he hagut de tancar totes les finestres de la casa. Però qui sap si les tornaré a obrir perquè s’ho endugui tot...potser fins i tot a mi durant un temps.
3 comentaris:
Tanca-les tanca-les!! els d'abaix van tenir goteres per culpa del meu cap de pardals! És millor que els cabells se't mullin mentre camines. Espero que t'arribi el meu petò d'entre la brisa marina.Aquí el vent el va fer ahir,així que no crec que trigui en arribar!
se te love u.:)
jo ja t'he vist sortir volant amb l'aire fort de la tramuntana, un aire de blau marí tenyit de roig capvespre, i tu amb els teus desrinxolats que es confonen amb certes onades...i un somriure tivat pel fred. Si les deixes overtes lliga't ben fort amb una bufanda, i surt a flotar per sobre de caps i teulats.
Ui la tramuntana.. si ha entrat per les finestres ja no marxarà... moute al ritme de l'aire i com l'aire, descobriràs formes d'Ada que mai haguessis pensat!
Publica un comentari a l'entrada