Haurem d’agafar una llarga novel•la que ens faci companyia. Haurem de trobar aquella cançó que ens renovi el dia. Haurem d’omplir el vas d’aigua per quan ens agafi set a mitja nit. Haurem de posar-nos el barnús després de la dutxa. Haurem de mirar aquella foto de quan érem petits i reconèixer-hi la mirada. Haurem de pintar noves habitacions. Haurem d’arxivar apunts. Haurem de deixar la pena més arraconada. Haurem de fer més espai on ja no hi cap ni una agulla. Haurem de voler, sense la necessitat de saber ben bé el què. Haurem de confiar. Haurem d’utilitzar les paraules pel bé. Haurem de deixar de creure en el bé i el mal com a categories imposades. Haurem de crear noves mirades pròpies. Haurem d’intentar de deixar de tenir por. Haurem de buscar la manera de créixer. Haurem d'estimar-nos, sobretot. Haurem de permetre’ns sentir i ser, sense més.
2 comentaris:
haurem? fem-ho!
Com sempre que entro en aquest racó de món...encantada de llegir-te! M'ha agradat molt!
L'escriure és part del 'créixer': a vegades sense ordre, a vegades sense ganes, a voltes amb emoció però sovint o quasi bé sempre buscant un altre 'jo' per llegir-lo des de fora.
una abraçada per un dos mil dotze fort i valent!
Publica un comentari a l'entrada