divendres, 19 d’abril del 2013

Superpoder

És veritat, sabeu?, que si em deixessin escollir qualsevol superpoder, triaria el de no haver de dormir mai. Estrany superpoder, direu. Que sí, que al llit s’està molt be de tant en tant, però les nits en que l’insomni et fa companyia estan bé, també. I si no haguéssim de patir per no aguantar-nos el dia següent, diríem: insomni, vine sempre! Que la nit està tranquil•la i tu tries si endreçar-te o endinsar-te en el caos. Però hi ha temps. Hi ha poesia. Hi ha foscor i soledat. Hi ha angoixa, també, però l’angoixa de nit es suporta millor perquè no cal evitar-la. Hi ha la lluna que t’espia per la finestra i dones que et parlen de rius. S’aclareix l’aire i arriba el matí. Si és de primavera, encara millor.

3 comentaris:

esderay ha dit...

jo ja tinc pensat el que demanaria però no el diré. no sé si has fet bé de dir-lo. imagina't una fila llarga i uns senyors que van preguntant " a veure, tu quin volies?" i ara va algú i li sembla que el teu és bona idea. tururut. aquestes coses millor guardar-se-les.

Anònim ha dit...

Tens raó, són una insconscient. És com les places de MIR i FIR, millor guardar-te-les per tu mateixa...

delesparaules

:)

diurff ha dit...

l’angoixa de nit es suporta millor perquè no cal evitar-la...