dimarts, 18 de juny del 2013

A l'espera

S'apropa la tristesa. Em mira. La miro. La devoraria. Però es queda quieta a un metre de mi. Li oloro la pell freda, li sento el respirar tranquil. S'asseu al meu costat. Em mira. I m'espera. 

2 comentaris:

berta ha dit...

si estem tristes juntes serà més tranquila la tristesa potser

Audrey ha dit...

La reconeixes!, no la rebutgis i marxarà...