dijous, 16 de juny del 2011

La abracé

Mucho más tarde, cuando ya estaba cogiendo el sueño, vi una silueta que se deslizaba en la salita comedor y, silente, se acercaba a mi sofá cama. Me tomó de la mano:
—Ven, ven conmigo —me ordenó.
—No puedo ni debo —le dije yo, levantándome y siguiéndola—. El doctor Pineau me lo ha prohibido. Por dos meses al menos, no puedo tocarte ni menos hacerte el amor. Y no te tocaré, ni te haré el amor, hasta que estés sanita. ¿Entendido?
Nos habíamos metido ya a su cama y ella se acurrucó contra mí y apoyó su cabeza en mi hombro. Sentí su cuerpo que era sólo hueso y pellejo y sus pequeños pies helados frotándose contra mis piernas y un escalofrío me corrió de la cabeza a los talones.
—No quiero que me hagas el amor —susurró, besándome en el cuello—. Quiero que me abraces, que me des calor y que me quites el miedo que siento. Me estoy muriendo de terror.

Travesuras de la niña mala, Mario Vargas Llosa
[Punto de lectura, 2008]

dimecres, 15 de juny del 2011

Allà dins

De vegades obro calaixos prohibits,
més sovint se m’obren tots sols.

dimarts, 14 de juny del 2011

Ja hem guanyat


Élena - Auguris

dilluns, 13 de juny del 2011

diumenge, 12 de juny del 2011

Oh how we try

Perfecting how to put a game face on.

dissabte, 11 de juny del 2011

De tornada

Tinc la panxa intranquil•la, les cames encara em tremolen i a vegades el meu cor es dispara a velocitats massa altes. Aquesta nit he caminat el llarg carrer entre cases Gaudí, he tornat a entrar a Plaça Catalunya, i el carrer que sempre està ple tornava a estar buit. He saludat BARCINO i la majestuosa Catedral del Mar ha fet el mateix efecte. Les vies del tren estan al mateix lloc, i aquell carrer tan lleig l’he tornat a trobar bonic. Aquesta vegada, per això, hi havia una chispa del delesparaules que il•luminava el camí. I després, una flama.

dijous, 9 de juny del 2011

Muntanya russa

L’adrenalina ha pujat, ha baixat, i ha tornat a pujar. A Gràcia encara hi ha gent tocant la guitarra, gent fent-se petons als bancs, i gent que demana un cigarret. Hi ha abraçades, mirades, i llàgrimes felices i tristes. Han modernitzat el carril bici del carrer Marina i la parada de metro de Ciutadella Vila Olímpica segueix sent blava. No com el bar de sota casa que ara és més vermell. Aquí hi ha tulipes i una habitació plena de dos mons. Hi ha gavines i no ocellets als arbres que fan piu-piu. Hi ha companyia i soledat. Aquesta nit he intercanviat el porxo de Lake per un esglaó d’Arquitecte Sert. I encara no he saludat el mar.

dimarts, 7 de juny del 2011

diumenge, 5 de juny del 2011

O me! O Life!

"...that the powerful play goes on and you may contribute a verse. What will your verse be?"

Dead Poets Society