I com podem saber quins anys són més importants, més reals, i un veritable reflex de qui realment som? Potser més val agafar-los tots, des del primer fins el noranta-cinquè, i valorar tota una vida.
Un petit espai per escriure —sí, amb paraules— sobre això i allò, sobre un mica de tot i quasi bé de res.
divendres, 30 de setembre del 2011
dilluns, 26 de setembre del 2011
But then they fade away
A few times in my life I've had moments of absolute clarity...when for a few brief seconds the silence drowns out the noise and I can feel rather than think...and things seem so sharp and the world seems so fresh. I can never make these moments last. I cling to them, but like everything, they fade. I have lived my life on these moments. They pull me back to the present...and I realize that everything is exactly the way it was meant to be.
George, A Single Man (2009)
Etiquetes:
Confessions,
Pel.lícules,
Petites grandeses
diumenge, 25 de setembre del 2011
dissabte, 24 de setembre del 2011
divendres, 23 de setembre del 2011
Lluny
Tan indecisa, la tardor allibera
mots i desigs en una sola embosta
d'aigua de llum.
Caldrà refer el present
si volem sobreviure'ns.
Poema nº 18 (Primer Llibre de Bloomsbury) - Miquel Martí i
Pol
Etiquetes:
Confessions,
Literatura,
Llibres,
Poesia,
Tardor
dijous, 22 de setembre del 2011
Your soul you must keep totally free
Awake My Soul - Mumford and Sons
Etiquetes:
Confessions,
Música,
Petites grandeses
dimarts, 20 de setembre del 2011
dimarts, 13 de setembre del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)