Un petit espai per escriure —sí, amb paraules— sobre això i allò, sobre un mica de tot i quasi bé de res.
diumenge, 25 de setembre del 2011
M'estiro
La paret mai havia estat tan buida.
3 comentaris:
Anònim
ha dit...
Tan sols (o no) es tracta de tornar-la a omplir. Ningú diu que sigui fàcil... (jo vig acabar omplint una paret de postals, des d'aleshores en faig col·lecció)
3 comentaris:
Tan sols (o no) es tracta de tornar-la a omplir. Ningú diu que sigui fàcil... (jo vig acabar omplint una paret de postals, des d'aleshores en faig col·lecció)
R.
les parets, fronteres quotidianes de loa nostra joia o el nostre dol; nosaltres decidim
buidar per omplir, que no omplir perquè estigui buit, o... no ho sé... tu?
Publica un comentari a l'entrada