Potser no cal descriure l'esperança,
potser només sentint-ne el bategar
ja n'hi ha prou, i els moviments profunds
del sentiment covard val més desar-los
a les remotes golfes de l'oblit
perquè la pols i els corcs se n'apoderin.
Fragment de Punt i seguit (Llibre de les solituds) - Miquel Martí i Pol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada