Ahir, passejant pels carrers plens de Barcelona, se’m va esvair qualsevol dubte de si Barcelona és o no la ciutat perfecte on viure. Molts dels que hi vivim la defensem sempre, per què la trobem realment fantàstica, ja sigui per la seva història, perquè és un gran centre cultural, pel temps que ens regala, pel mar que la bordeja...o pels grans moments que ens ha donat a cadascú de nosaltres. Però segur que hi ha moltes ciutats que pels seus habitants són les ideals per viure-hi.
Però quantes ciutats celebren el Sant Jordi? Un dia que sembla que per acte de màgia transformi la nostra ciutat preciosa, en idíl•lica. Un dia que veure una cara de mal humor al mig del centre ens sembli estrany, o una discussió entre dues persones una barbaritat! I és que passejant em vaig adonar, encara una mica més, de la grandesa d’aquest dia tan únic i original, on amor i cultura s’uneixen, sense un sentit d’obligació. Per què és veritat que no és cada dia que les roses i els llibres es regalen, però Sant Jordi tampoc és una imposició, sinó un plaer –o com a mínim és la sensació que a mi em dóna−.
I potser això és perquè el dia no tracta tant de les individualitats entre parelles, sinó de l’amor entre tothom, que s’estén per cada racó de la ciutat, donant-li aquesta atmosfera que, sincerament penso, no existeix cap altra dia de l’any.
I caminant sola ahir, en busca de la rosa perfecte, em vaig sentir feliç i orgullosa de poder formar part i d’estar completament submergida en una ciutat que pel simple fet de tenir el Sant Jordi, ja es converteix en la ciutat on viure.
(sense ànims d’ofendre les altres ciutats de Catalunya)
Llibres que m'han regalat
Mil sols esplèndids, Khaled Hosseini
Just després d'haver-me llegit "El caçador d'estels", no hi havia llibre que em fes més il•lusió que em regalessin, per poder seguir endinsant-me en un món que desconeixia quasi al complet i una cultura que era un misteri per mi; l’afganesa.
La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey, Mary Ann Shaffer
Una novel•la epistolar amb un nom i una tapa que quan me la van donar la meva primera reacció va ser: “quin llibre més estrany!”, i estar encantada al descobrir que va sobre una escriptora, un editor, i de la cerca d’un tema prou interessant sobre el què escriure, que finalment es troba en una illa anglesa anomenada Guernsey.
Llibre que he regalat
Petons de diumenge, Sílvia Soler
No me l'he llegit, però pel que sé, hi ha records, amor, família i superació davant la dictadura espanyola. Confio en ell, en que estigui ple de la tendresa que m'han dit que conté, i que t'agradi, espero de tot cor que t'agradi.
Feliç dia de Sant Jordi a tothom!
(Si algú ha llegit, vol llegir, o no vol llegir aquests llibres per alguna raó, la seva opinió és benvinguda!)
Però quantes ciutats celebren el Sant Jordi? Un dia que sembla que per acte de màgia transformi la nostra ciutat preciosa, en idíl•lica. Un dia que veure una cara de mal humor al mig del centre ens sembli estrany, o una discussió entre dues persones una barbaritat! I és que passejant em vaig adonar, encara una mica més, de la grandesa d’aquest dia tan únic i original, on amor i cultura s’uneixen, sense un sentit d’obligació. Per què és veritat que no és cada dia que les roses i els llibres es regalen, però Sant Jordi tampoc és una imposició, sinó un plaer –o com a mínim és la sensació que a mi em dóna−.
I potser això és perquè el dia no tracta tant de les individualitats entre parelles, sinó de l’amor entre tothom, que s’estén per cada racó de la ciutat, donant-li aquesta atmosfera que, sincerament penso, no existeix cap altra dia de l’any.
I caminant sola ahir, en busca de la rosa perfecte, em vaig sentir feliç i orgullosa de poder formar part i d’estar completament submergida en una ciutat que pel simple fet de tenir el Sant Jordi, ja es converteix en la ciutat on viure.
(sense ànims d’ofendre les altres ciutats de Catalunya)
Llibres que m'han regalat
Mil sols esplèndids, Khaled Hosseini
Just després d'haver-me llegit "El caçador d'estels", no hi havia llibre que em fes més il•lusió que em regalessin, per poder seguir endinsant-me en un món que desconeixia quasi al complet i una cultura que era un misteri per mi; l’afganesa.
La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey, Mary Ann Shaffer
Una novel•la epistolar amb un nom i una tapa que quan me la van donar la meva primera reacció va ser: “quin llibre més estrany!”, i estar encantada al descobrir que va sobre una escriptora, un editor, i de la cerca d’un tema prou interessant sobre el què escriure, que finalment es troba en una illa anglesa anomenada Guernsey.
Llibre que he regalat
Petons de diumenge, Sílvia Soler
No me l'he llegit, però pel que sé, hi ha records, amor, família i superació davant la dictadura espanyola. Confio en ell, en que estigui ple de la tendresa que m'han dit que conté, i que t'agradi, espero de tot cor que t'agradi.
Feliç dia de Sant Jordi a tothom!
(Si algú ha llegit, vol llegir, o no vol llegir aquests llibres per alguna raó, la seva opinió és benvinguda!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada