"En plena nit d'un dia de ple hivern de l'any 1650..."

Els misteris que envolten els ossos del gran pensador fa que Russell Shorto pugui explicar 350 anys d'història real a partir d'una sub-història que sembla fictícia. Perquè la història dels ossos de Descartes podria perfectament haver sortit d'una novel.la d'un autor molt imaginatiu, potser massa i tot. La grandesa de tot això és que no és una ficció creada, el que han passat aquests ossos és tan real, que fascina. Agafant el que es podria anomenar una "anècdota", l'autor ens crea un fil conductor que uneix el debat entre fe i raó des de la mort de Descartes, l'any 1650 a Estocolm, fins avui dia, arreu del món.

En aquestes pàgines he assumit la tesi de Jonathan Israel que assegura que, quan la modernitat va arribar a la maduresa, es va produir una triple divisió del món. En un costat, hi havia un bàndol teològic que es va mantenir fidel a la visió del món basada en la tradició religiosa; A l'altre, el bàndol de la que, amb l'adveniment de la va voler enderrocar l'antic ordre, els centres de poder del qual eren l'Església i la monarquia, i substituir-lo per una societat regida per la democràcia i la ciència; i, finalment, el bàndol de la Il.lustració moderada que, subdividit en nombroses faccions, va prendre bàsicament una posició intermèdia que defensava que la perspectiva científica i la religiosa no eren realment irreconciliables i que calia trobar una solució per als conflictes entre totes dues. Totes tres faccions existeixen encara avui dia.

Tu de quina ets?

Els ossos de Descartes, Rusell Shorto (Ed. La Campana)