Nostra

Sempre em podràs trobar on comencen les vies del tren. Sota la nit de Barcelona. Sobre mil rajoles que no ens diuen on anar, però que ens guien tot i no mirar endavant. Vaig anar creant un poema, un poema de ritme atzarós, ple de gestos i mirades. Un poema sense paraules, ja no en tinc, i gaudeixo del silenci. No entenc de nits finites...i per això ara, em callo.