LA PRIMERA VEGADA QUE EM VAIG ADONAR QUE TOT EREN PRIMERES VEGADES LA PRIMERA VEGADA QUE VAIG VEURE L'ESPLÈNDIDA TEMPESTA DAMUNT LA VALL LA PRIMERA VEGADA QUE ET VAIG TRIAR I VAM CÓRRER A CAMP OBERT LA PRIMERA VEGADA QUE ET VAS ALÇAR I ET VAIG DISTINGIR A LA SALA FOSCA
Qué alegria, vivir
sintiéndose vivido.
P. Salinas
Fins a buidar-se en un moment de goig;
fins a saber que pot interpretar-se
dins un temps que no cal localitzar;
fins a sentir el plaer d'aquest buidar-se
en àmbits coneguts i repetits
sense que els canvis puguin entristir-nos
(buscar amb delit el lloc on el dolor
ja superat va singularitzar-se);
fins a sentir el sentit d'aquest buidar-se,
perquè un altre l'hi dóna. Sé que vull
sortir a buscar-me i no ho faig perquè algú
m'està vivint en uns actes que em plau
endevinar, i és això l'alegria.
Prendré el telèfon i sentiré un eco,
prendré el retrat i sentiré l'aroma
i la frescor del paisatge del fons,
provaré d'explicar per què una imatge
tan diferent de mi pot explicar-me,
i em reconeixeré tocant-te els llavis.
X (Del llibre Semblança) - Feliu Formosa
2 comentaris:
La primera vegada que hem baixat un torrent i ens hem cagat de por. T'hem d'explicar l'aventura d'avui!
N
M'encanta el final de les majúscules. Tipus Patapam, els meus preferits.
i genial el poema del feliu formosa, que no sé qui és, però ara investigaré.
espero que tot bé per allà, ada.
portes un jersei prou calent que t'abriga dels crits que fa el vent?
Publica un comentari a l'entrada