Són bombolles de so
Que esclaten en el buit
Són mans que s'obren pas
entre gèlides fletxes
Són intenses espurnes
D'una tendresa inèdita
Són precs que condueixen
A una puresa estranya
Són notes que procuren
Ser alguna cosa més
Són crides a un futur
De possible harmonia
Da camera - Feliu Formosa Quartet per a corda (1905) Anton Webern
1 comentari:
són bons motius
Publica un comentari a l'entrada