Així, l’home que s’avança i obre la imaginària unitat del jo a una duplicitat és gairebé un geni, almenys, una excepció poc corrent i interessant. Ni el jo més ingenu no és una unitat, sinó un món dels més complexos, un petit univers estrellat, un caos de formes, de graduacions i situacions, d’herències i possibilitats. La tendència individual a considerar el propi caos com una unitat i parlar del jo com d’un fenomen senzill, ben conformat i delimitat, aquest engany tan corrent sembla que és una necessitat per a tot home (fins per al millor), una exigència vital com respirar i menjar. (…) És clar que el pit, el cos, sempre és un; les ànimes que hi viuen, en canvi, no són dues, ni cinc, són innombrables.
El llop estepari, Hermann Hesse
[labutxaca, 2010]
3 comentaris:
Jo més aviat em prenc la vida com un procés dialèctic entre els jos assimilats i els nous jos que el món em produeix, camí d'una síntesi.
Explica'm quin paper juga Goethe en aquest llibre, si tens un rato. :)
Hola!
Doncs no sé si te'n podré dir massa perquè vaig per una mica menys de la meitat, i de moment l'única refèrencia a Goethe ha estat quan s'anomena la figura de Faust, precisament en aquestes pàgines on es desenvolupa aquest tema de les múltiples dualitats del jo. Parla de com no hem de percebre aquestes grans figures de la literatura com a "essències unitàries", sinó com a "bocins, parts, o aspectes diferents d'una unitat superior." I parla de que quan Faust diu: "Ah!, dues ànimes tinc al meu pit!"...ell mateix també simplifica el seu jo i s'oblida de totes les altres ànimes que viuen en ell, com la de Mefistòfil...
...i, a part d'aquesta referència a Faust, apareix el nom de Goethe com a un dels grans autors que Harry Haller, el llop estepari, llegeix tancat a la seva habitació...
En global, de moment, te'n sé dir poc més...
"Harry no está compuesto de dos seres, sino de ciento, de millares. Su vida oscila (como la vida de todos los hombres) no ya entre dos polos, por ejemplo el instinto y el alma, o el santo y el libertino, sino que oscila entre millares, entre incontables pares de polos..." (El lobo estepario, H. Hesse).
...és evident la lectura de la crítica a la idea del jo de l'empirisme radical de, per exemple, Hume. Però és més evident encara la influència de Nietzsche en textos com el següent:
"El hombre no es de ninguna manera un producto firme y duradero (éste fue, a pesar de los presentimientos contrapuestos de sus sabios, el ideal de la Antigüedad), es más bien un ensayo y una transición; no es otra cosa sino el puente estrecho y peligroso entre la naturaleza y el espíritu..." (El lobo estepario, H. Hesse)
...l'home és un pont, uns transició, un ocàs, una fletxa que vola, un feix d'identitats, un mosaic, un ram de flors...
Publica un comentari a l'entrada