Pensa en la ferotge rapidesa
amb què una estació desplaça l'anterior,
l'arracona sense pietat en un forat llunyà de l'univers,
la fa desaparèixer, l'anorrea,
i ho fa del tot aliena a la seva pròpia fugacitat,
a la seva radical vulnerabilitat,
als seus preestablerts, indefugibles,
i terrorírifcs límits personals.
Lògica de les estacions - Francesc Josep Vélez (L'essència de la pols)
2 comentaris:
"Tornaran noves tardors" would be a very good title for this poem. I am sure. Time comes and goes... I like to meet you.
elles no poden fer res més. nosaltres no sé si tampoc.
roser.
Publica un comentari a l'entrada