dimarts, 28 de juny de 2011

Butxaques

Pujaré la tristesa dalt les golfes
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,
el cartipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d’alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.

Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.

Maria-Mercè Marçal

But I will hold on hope


The Cave - Mumford and Sons

diumenge, 26 de juny de 2011

De vida

Riuràs i ploraràs i sentiràs com en certs moments tot s’apropa i en altres el món es fa inabastable. I t’intentaràs agafar a on sigui, a on puguis, per tal de que tornis a veure aquell bri de llum. I tot serà fosc i després et podràs menjar el món i veuràs com tens mil mans al teu voltant, o cap. I tot, en certa manera, dependrà de tu; de la teva força, del teu optimisme, de la teva capacitat de voler veure el món, la vida, d’una manera en concret. I et costarà enfocar les estrelles, però hi seran. Com també la boira que et posarà límits i et crearà angoixa, o potser no. Però aquesta opacitat desapareixerà i apareixerà la lluna enmig d’un cel matinal. I et tiraran a la piscina amb roba i et prendràs un cafè amb llet amagant-te del món sense intentar entendre’l. I saltaràs amb música i et deixaràs anar i emportar per masses de gent, fins que t’asseguis per recuperar la respiració. I respiraràs. Perquè és la base de tot, no fotem.

dijous, 23 de juny de 2011

Summer night

The house was quiet and the world was calm.
The reader became the book; and summer night

Was like the conscious being of the book.
The house was quiet and the world was calm.

The words were spoken as if there was no book,
Except that the reader leaned above the page,

Wanted to lean, wanted much most to be
The scholar to whom his book is true, to whom

The summer night is like a perfection of though.
The house was quiet because it had to be.

The quiet was part of the meaning, part of the mind:
The access of perfection to the page.

And the world was calm. The truth in a calm world,
In which there is no other meaning, itself

Is calm, itself is summer and night, itself
Is the reader leaning late and reading there.

The house was quiet and the world was calm - Wallace Stevens

dilluns, 20 de juny de 2011

dijous, 16 de juny de 2011

La abracé

Mucho más tarde, cuando ya estaba cogiendo el sueño, vi una silueta que se deslizaba en la salita comedor y, silente, se acercaba a mi sofá cama. Me tomó de la mano:
—Ven, ven conmigo —me ordenó.
—No puedo ni debo —le dije yo, levantándome y siguiéndola—. El doctor Pineau me lo ha prohibido. Por dos meses al menos, no puedo tocarte ni menos hacerte el amor. Y no te tocaré, ni te haré el amor, hasta que estés sanita. ¿Entendido?
Nos habíamos metido ya a su cama y ella se acurrucó contra mí y apoyó su cabeza en mi hombro. Sentí su cuerpo que era sólo hueso y pellejo y sus pequeños pies helados frotándose contra mis piernas y un escalofrío me corrió de la cabeza a los talones.
—No quiero que me hagas el amor —susurró, besándome en el cuello—. Quiero que me abraces, que me des calor y que me quites el miedo que siento. Me estoy muriendo de terror.

Travesuras de la niña mala, Mario Vargas Llosa
[Punto de lectura, 2008]

dimecres, 15 de juny de 2011

Allà dins

De vegades obro calaixos prohibits,
més sovint se m’obren tots sols.

dimarts, 14 de juny de 2011

Ja hem guanyat


Élena - Auguris

dilluns, 13 de juny de 2011

diumenge, 12 de juny de 2011

Oh how we try

Perfecting how to put a game face on.

dissabte, 11 de juny de 2011

De tornada

Tinc la panxa intranquil•la, les cames encara em tremolen i a vegades el meu cor es dispara a velocitats massa altes. Aquesta nit he caminat el llarg carrer entre cases Gaudí, he tornat a entrar a Plaça Catalunya, i el carrer que sempre està ple tornava a estar buit. He saludat BARCINO i la majestuosa Catedral del Mar ha fet el mateix efecte. Les vies del tren estan al mateix lloc, i aquell carrer tan lleig l’he tornat a trobar bonic. Aquesta vegada, per això, hi havia una chispa del delesparaules que il•luminava el camí. I després, una flama.

dijous, 9 de juny de 2011

Muntanya russa

L’adrenalina ha pujat, ha baixat, i ha tornat a pujar. A Gràcia encara hi ha gent tocant la guitarra, gent fent-se petons als bancs, i gent que demana un cigarret. Hi ha abraçades, mirades, i llàgrimes felices i tristes. Han modernitzat el carril bici del carrer Marina i la parada de metro de Ciutadella Vila Olímpica segueix sent blava. No com el bar de sota casa que ara és més vermell. Aquí hi ha tulipes i una habitació plena de dos mons. Hi ha gavines i no ocellets als arbres que fan piu-piu. Hi ha companyia i soledat. Aquesta nit he intercanviat el porxo de Lake per un esglaó d’Arquitecte Sert. I encara no he saludat el mar.

dimarts, 7 de juny de 2011

diumenge, 5 de juny de 2011

O me! O Life!

"...that the powerful play goes on and you may contribute a verse. What will your verse be?"

Dead Poets Society