La "nada" se presenta a la conciencia de la generalidad como inactividad, como vacío, y por este motivo es rechazada e incluso es considerada peligrosa para nuestra vida. En realidad, esta "nada" no significa el vacío, sino la acción en una esfera en la que el hombre no ha intentado penetrar hasta ahora.
Inobjetividad y suprematismo, Kazimir Malèvitx
6 comentaris:
Miro al cielo sin reparo. Allì no hay el gran desfile y el baile de màscaras allì no hay nada. Luces infinitesimales que apreciamos imaginar de tamaños desmesurados en ocasiones ni eso. Y de cualquier forma continuamos evocando.
Nada. La magia de evocar a nuestros antepasados. La longevidad de nuestras acciones. Aquellos que vendràn antes y despuès de nosotros. Nada. Miro sin reparo. Allì no hay nada...Què hay de hermoso en ello...
...y sin embargo es hermoso ver...
http://www.progressiveboink.com/jon/images/calvinhobbes/bill1.gif
Aquest globus és una gran banalitat mental, que és pensat en la mida que s'ha perdut la saviesa que penetra mes enllà del físic, del material, com ens van ensenyar els grec i em oblidat... Quina banalitat del bla, bla, bla...!
No considero que Malèvitx parlés del "res" banalment. Estigui d'acord o no amb la seva filosofia, entenc, pel que he llegit, que concep el res en el sentit de ser el contrari del tot, que seria el món exterior, el món objectiu, el món limitat. I que l'artista per crear ha de desfer-se d'aquesta materialitat, i així poder crear quelcom completament nou, que no estigui influenciat per l'exterioritat. Si és possible? No ho sé. Si ell creia que era possible i que era això el que havia de ser l'art? Sí. Ho va aconseguir amb el Quadrat negre o amb el Blanc sobre blanc? Dins de dels seus paràmetres estètics, suposo que sí. Que aquesta estètica pròpia és universal? Ni molt menys.
delesparaules
Publica un comentari a l'entrada