Tarannà

La gent dirà que és el tarannà. Però no, no és pas això. Es tracta de que durant la tardor plou més i aleshores et trobes tornant a casa caminant sota un plovisqueig poc agradable, però és igual perquè és de nit i t'estàs mullant els peus mentre escoltes una cançó que sembla que estigui feta per aquest precís moment. És clar que no. La cançó ja hi era i durant l'hivern, la primavera i l'estiu també plou. Però ja m'enteneu, és EL moment. No pot passar una tardor sense parlar de que ja hi comencen a haver parades de castanyes. No pot passar sense parlar dels dies que cada vegada s'acaben més aviat i les fulles que canvien de color. No, no es tracta del tarannà. La qüestió és respectar-la, repetir els seus tòpics però perquè cada any ens semblen una mica nous. Que si pluja i castanyes i granates i dies curts i tardes de manta i mandarines i nostàlgia. Què hi farem? És el que hi ha.