Et saps la
teoria. Fins i tot la saps aplicar. Passeges i rius i parles, ja tornes a
parlar. I has decidit no somniar i no somnies. Has decidit entrar en les històries
dels altres. Ara tens ganes de que t’expliquin històries; com la de la nena que
vivia en un far en l’absoluta foscor, o la del sordmut que tothom es pensava que
coneixia sense haver-li escoltat mai el silenci. Et saps la teoria. Tu ets tu,
més enllà del que vegin, del que diguin, o del que siguin els altres. El jo més
enllà del tu, l’essència més enllà de la pell. Et saps la teoria i pots fer
veure que no caus. Que tot és lògic: Don’t you ever use logic? If these are the
given facts this ought to be the result? No, sempre he desafiat la lògica.
Mentida, sempre m’ha desafiat ella a mi. Aniràs de que actues amb conseqüència.
De que ets més forta que això i de que no et perds quan les perds. Però d’amagat hauràs de seguir buscant la
ruta en el mapa que no saps ni si existeix. D’amagat, sense saber ben bé perquè. Potser és qüestió de vergonya, potser és
qüestió d’orgull. Potser és perquè et saps la teoria, fins i tot la saps
aplicar, però la lògica encara no t’ha ensenyat a creure-te-la.
2 comentaris:
No sé de quina teoria parles però, del milió de teoria que hi ha, poques les sabem dur a la pràctica. És inevitable.
És important creure. En un mateix, en els altres. En el que fem, en el que sentim. En la possibilitat de trencar els esquemes de la lògica.
Publica un comentari a l'entrada