T’he somniat diferent aquesta nit; rossa, acariciant-me la galta i protegint-me de la pròpia por. Portaves una cua alta i un vestit blanc de tela fina. El cel estava fosc, a tocar de ploure, però entrava llum a la sala i jo m’amagava com si estigués prohibit estimar-te. M’amagava de tothom menys de tu, que volies l’amor i el somriure. Ens acabàvem de conèixer i ho volíem tot. Començant per la panxa, feia un petó a cada centímetre quadrat de la teva pell. No agafava ni una gota d’aire. Et respirava a través dels llavis i feies olor a lleugeresa, incredulitat i desig. Em demanaves que et mirés i, aleshores, et reconeixia. Et reconeixia rossa, acariciant-me la galta i protegint-me de la pròpia por, com un antic amor. Et reconeixia sota la fina tela i la pluja que encara no ens havia arribat a tocar. Et reconeixia i els teus ulls no m’havien vist mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada