dimecres, 18 de desembre del 2013

L'última pàgina

el otoño se convirtió en invierno tan rápido que pensé que me había perdido algunos días.

Del color de la leche, Nell Leyshon

Ja puc escriure't. Ara que s'acaba la tardor tan ràpid que porto setmanes pensant que és hivern. Que quasi no hi hagut colors. Que els arbres estan nus i encara duc la calor d'octubre sobre a la pell. Puc llegir-te. Mentre em parles des de l'altra banda de la taula i el temps passa prou lent com per resseguir-te cada paraula. Una, dues i tres vegades. Tantes com vulgui. Al ritme que vulgui. Torno a aprendre't, lletra a lletra. A. Be. Ce. Erra. Essa. Te. I et construeixo en versos breus per saber-te de memòria, per no oblidar-me ni dels teus espais en blanc. En negre. En silenci. Els que només recites tu per tu. I et giro full rere full el poema inacabat, sense conèixer el número de l'última pàgina.