Queda poc per fer aquest any. Potser encara resta algun llibre per llegir o esperar que el pare posi música clàssica al matí de Nadal. Potser et queda ser feliç mentre us retrobeu amb unes cerveses i una camamilla després d’unes setmanes de silenci. Que us poseu a riure sense saber per què, tot i que fa poc t’hagi dit que no és gaire divertida. T’agrada que li hagi tornat el somriure. Toca plegar la roba estesa i tens ganes d’embolicar regals. D’embolicar paraules. Queda un cafè amb llet al Passeig de Sant Joan tot i que la panxa et digui prou. Que s’obren portes mentre d’altres queden ajustades. I se’t remou el cos quan la música sona i sona i sona. Que la nit és teva i fosca. Plena d’aire per respirar. I tu, tranquil•la, que saps que queda poc per fer aquest any. Potser beure't una altra mirada. Agafar una mà. O escriure més paraules.
3 comentaris:
... M'encanta...
Segur esperem escriure més paraules...
Encara poden passar moltes coses. Bon final d'any
que s'obrin i es tanquin portes, però que no faltin les paraules! :)
Publica un comentari a l'entrada