Encara l’amor. Malgrat els grans ocres de la tarda. Malgrat els oceans perduts. Després de tots els camins sense rumb i les nits plenes de versos. Encara l’amor. Que balla i riu i t’enyora. Que cau una i altra vegada. Encara l’amor. Que t’estima però t’ha perdut la mirada. Que ja no parla. No diu no diu no diu. Res. Però encara l’amor. A través dels dies. De les lletres. De les primaveres. Encara l’amor. Quan és soroll. Quan vol que sigui silenci. Quan no queda cafè. I plou.
3 comentaris:
malgrat tot... per sort, encara l'amor
preciós...
Sí!, tot i debades..., encara l'amor, sempre!.
Publica un comentari a l'entrada